Vinils, Whisky & Blues
Podcast en català on quatre amics comparteixen la seva passió pel blues clàssic. Reproduint vinils, comenten la història del gènere, des dels seus orígens rurals al sud dels Estats Units fins a l'estil urbà de Chicago. També fan referència a figures llegendàries com Robert Johnson, Ma Rainey o Victoria Spivey, i a la ruta 61. Tot això, acompanyat d'un bon trago de whisky. Per als creadors, el blues és la vida mateixa.
Episodios
T. Bone Walker; el músic que electrificà el Blues!
Aaron Thibeaux Walker, conegut com a T-Bone Walker, va néixer a Linden, un petit poble de l'estat de Texas, el 28 de maig de 1910. Tant el seu pare, Rance (afroamericà) i la seva mare, Movelia (d'ascendència Cherokee) eren músics. Un adolescent T-Bone va tocar el banjo, va ballar, va cantar acompanyant artistes conegudes com Ma Rainey o Bessie Smith als circuits del vodevil. Aquests espectacles es
American Folk Blues Festival; quan l'autèntic Blues va creuar l'Atlàntic!
El American Folk Blues Festival, que va recórrer Europa a partir de 1962, va representar una gran oportunitat i un reconeixement per als músics de blues afroamericans. Per a molts d'ells, com Muddy Waters, Howlin' Wolf, John Lee Hooker o Sonny Boy Williamson, significava: Actuar davant de públics molt més amplis. Obtenir millors oportunitats professionals i econòmiques. Ser reconeguts com a grans
"Big Joe" Duskin; la veu i el piano que van mantenir el Blues i el Boogie-Woogie de Cincinnati!
Un mestre del boogie-woogie i el piano blues. Joseph L. "Big Joe" Duskin (1921–2007) va néixer a Birmingham (Alabama), però es va criar a Cincinnati. Una carrera interrompuda per una promesa. El seu pare, pastor baptista, considerava el blues "la música del diable" i li va fer prometre que no el tocaria mentre fos viu. Com que va arribar als 105 anys, Duskin va passar molts anys treballant de poli
B. B. King; el Rei del Blues!
BB King va ser un dels músics més influents de la història del blues. Conegut com el "Rei del Blues", va destacar per la seva inconfusible forma de tocar la guitarra, la seva veu expressiva i la seva guitarra favorita, anomenada "Lucille". El seu estil va inspirar generacions de guitarristes de blues, rock i jazz. Va ser un llegendari guitarrista i cantant nord-americà que va portar el blues a tot
Buddy Guy; l'últim gran gegant del Blues!
Buddy Guy va néixer el 30 de juliol del 1936. Sens dubte és un dels grans de l'escola de Chicago. Va influenciar a molts guitarristes com Jimi Hendrix, Eric Clapton i Stevie Ray Vaughan entre altres. Va participar en el concert dels Rolling Stones filmat per Martin Scorsese. Al final del concert Keith Richards li rendeix honors i li regala la seva guitarra. En l'any 2004 va ser inclòs amb el númer
Big Bill Broonzy; l'autèntic pont entre el Blues rural i el Blues de Chicago!
Big Bill Broonzy va barrejar el blues rural del sud amb sons més urbans i accessibles. De molt jove va emigrar a Chicago. Les seves lletres parlaven de la vida quotidiana, pobresa, racisme, relacions personals. Va ser una gran influència per a generacions posteriors de músics, incloent-hi artistes del blues i del rock. En resum, Big Bill Broonzy va ajudar a portar el blues des dels camps del sud d
Otis Spann; la perfecta combinació de les arrels del Delta amb l'energia de Chicago!
Un dels pianistes més grans de tots els temps. Figura clau en l'escena del blues de Chicago. Pianista durant molts anys de Muddy Waters. Combinació perfecta entre el Delta i el blues urbà. Alumna de músics vinculats amb Robert Johnson. "OTIS SPANN IS THE BLUES (1960)"; "THE BLUES IS WHERE IT'S AT (1966)"; "EL CAMINO DEL BLUES VOL 2 (1976) THE BOTTOM OF THE BLUES OTIS SPANN" En aquest últim vinil,
John Littlejohn; el 'slide' elèctric, impulsiu i emocional de l'escena del 'West Side' de Chicago!
Avui comencem una nova temporada. Hem realitzat 12 programes. Hem intentat que els programes siguin variats. Blues rural, blues urbà, des de New Orleans fins a la meca del blues: Chicago, tot seguin la ruta 61, GREAT RIVER ROAD. Per tant, toca agrair a tots vosaltres que ens heu seguit al llarg d'aquest any. Moltes gràcies. Encetem aquest nou any amb un dels guitarristes més emblemàtics de l'escol
Lightnin' Hopkins; la llegendaria veu del Blues de Texas!
Lightnin' Hopkins (1912-1982), un dels bluesmen més destacats del segle XX, amb una àmplia discografia. Des de molt petit es va aficionar pel blues. En només vuit anys va fabricar una guitarra amb una caixa de puros i filferro. Va tocar en diversos guitarristes. Cal nomenar en Lonnie Johnson. En un estil entre el blues Texà i del Delta, la seva veu imposava, tot tocant amb la seva guitarra acústic
Booker T. Laury; 'Barrelhouse' Blues en el seu estat més pur!
A principis del segle XX van aparèixer a Louisiana, Memphis i altres estats del sud dels Estats Units, uns locals anomenats 'Barrelhouse'. Locals de baixa categoria a on els negres anaven normalment els dissabtes al vespre a beure cervesa o whisky, destil·lat que normalment el produïen ells mateixos. La barra, solia estar col·locada sobre mateix dels barrils. Ja m'ho imagino entrar amb un local d'
Jimi Hendrix; la revolució del Blues i del Rock!
"El dia 18 de setembre de 1970 mor a Londres, Jimi Hendrix. Amb el seu passat finalitza una època, que molt bé es podria qualificar, de confusa, problemàtica, violenta, alliberadora i interrogant." Petit paràgraf extret de l'article que surt en l'àlbum: MORE EXPERIENCE-VOLUM 2. Realment, aquestes poques paraules, reflecteixen perfectament, una època que en plena guerra del Vietnam estaven de moda
Champion Jack Dupree; Blues de New Orleans!
New Orleans és la ciutat més poblada de l'estat de Louisiana. La seva capital és Baton Rouge. Curiosament, el blues de New Orleans està influenciat pel blues Texà. Quan es parla del blues de la ciutat de New Orleans ens hem d'oblidar del blues del Mississipí i per descomptat del blues rural. També hem d'afegir, que com a gran ciutat, no té res a veure amb el blues urbà, blues més elèctric i propi
Howlin' Wolf; l'increïble "llop udolador"!
Howlin'Wolf, "el llop udolador" (Mississipi 1910 - Chicago 1976) És se'ns dubta una de les veus més memorables del blues de la dècada dels 50. Juntament amb Muddy Waters formen els dos pilars del Blues de Memphis i de Chicago. Fill de plantadors de cotó. El seu avi l'amenaçava quan era petit, si feia una malifeta, vindrien els llops a buscar-lo. D'aquí el sobrenom de "llop udolador". La seva mare
Sonny Terry & Brownie McGhee; sens dubte el duo més prolífic en la historia del Blues i Folk-Blues!
Una Harmònica (Terry) i una guitarra (McGhee), són dos instruments que varen estar durant més de trenta anys en perfecta simbiosi. Al mateix temps un coix (McGhee) a causa de la pòlio i un cec (Terry) varen esdevenir una gran amistat. Tot i que la seva amistat se'n va deteriorar amb els anys, ens varen deixar conjuntament un gran llegat: Blues i Folk en perfecta harmonia.
Victoria Spivey; cantant, compositora, lletrista, pianista, empresària...., la reina del Blues!
Victoria Spivey va ser una de les veus més importants del blues clàssic, una artista versàtil i emprenedora que va trencar formats, va crear el seu propi segell (Spivey Records) i va obrir camí per a les dones del blues amb la seva personalitat audaç i la seva veu inconfusible.
Big Joe Turner; l'home que cridava!
L'HOME QUE CRIDAVA. Bé, és una forma de dir-ho, i amb molta estima. Turner tenia una veu molt potent. Cantava al final de la sala i només entrar per la porta principal se'l sentia amb una potència increïble. Al mateix temps la seva veu era d'una gran ductilitat. Trencava les síl·labes quan l'interessava i donava suport a un altre quan li convenia. Un dels cantants de blues més bons de tots el tem
Memphis Slim; virtuós pianista, compositor i ambaixador del blues tradicional i urbà!
Un dels bluesmen més coneguts, és sense cap dubta Memphis Slim (1915-1988). Pianista i cantant sota la influència de Roosevelt Sykes i Big Bill Broonzy, en poc temps es va convertir amb uns dels més grans de Chicago. A principis de la dècada dels seixanta es va establir a París, participant en tots els festivals de blues. Al mateix temps tocava en diferents 'pubs' de París. La seva primera cançó,
Reverend Gary Davis; el virtuós guitarrista de Gospel i Blues!
El Reverend Gary Davis (1896-1972), sec de molt petit, era un predicador i cantant evangèlic. Tocava la guitarra, l'harmònica i el banjo. Era un bluesman, però també cantava gòspel. Se'l coneixia com un home molt generós. Quan no actuava en concerts, dedicava el seu temps en donar classes de guitarra als nens de Harlem, per quatre duros. En una ocasió va dir: "No busco mai una vaca per donar més l
Willie Mabon, el gran desconegut del Blues!
Willie Mabon, un gran desconegut del blues. Pianista i tocava simultàniament amb l'amònica, en algunes ocasions. Normalment tocava com acompanyant de grans solistes. Com molts altres bluesmen va emigrar a Europa, concretament a França. Va tenir una gran influència d'altres pianistes com Big Maceo o Roosevelt Sykes. Durant molts anys no formava part d'un grup com a solista, fins que l'any 1972, Me
Luther Johnson; l'excepcional artista de 'Chicago Blues'
Luther Johnson, més conegut com a 'Georgia Boy', va irrompre a casa nostra l'any 1975 a través de la mítica col·lecció de Blues en vinils, "House of The Blues volum 11". Jack Morgantini, crític i escriptor de Blues, el descriu molt bé: "Luther Johnson és un dels hereus de tots els grans del Blues i no seria excessiu considerar-lo, a ell mateix, com un altre gran de la nova generació."
Recomendado
Psicología Oscura | Mente y Manipulación
Inversión Inteligente de ABANCA Inversiones
Óscar Arroyo en SER Ávila
La Alternativa - Podcast de MÚSICA INDIE de Radio MARCA
Historia Canalla
ElQuintoGrande
"Música para recordar", en "Las Tardes de RNE"
Pódcasts financieros
¿Qué falló en lo vuestro?
Del 40 al 1 Programa completo
El Partidazo de COPE
Vaquero Podcast
