
L'ofici d'educar
El programa L'ofici d'educar és un espai de Catalunya Ràdio dedicat a l'educació i la criança, conduït per Elisabet Pedrosa. Ofereix reflexions i eines per a pares, mares i educadors, amb la veu de l'experiència i també dels infants. S'emmarca dins d'El suplement, amb Roger Escapa, i s'emet els diumenges a les 06.00. Tracta temes educatius sense paternalismes, posant èmfasi en el diàleg i en el paper de l'educació per canviar el món.
Episodios

No n'hi ha prou amb fer llegir més: cal ensenyar a comprendre
La comprensió lectora ha tornat al centre del debat educatiu. Els últims resultats de PISA constaten una forta caiguda de la comprensió lectora a Espanya: 23 punts menys que en l'edició anterior, l'equivalent a més d'un curs escolar, segons l'OCDE. Catalunya, que arrossega des de fa anys resultats preocupants, ha quedat fora de la comparació en aquesta edició per problemes amb la mostra. En aquest

Claus per confiar en els fills i deixar-los créixer sense encomanar-los les nostres pors
Canvi de classe, d'etapa o d'amistats; començar l'institut; tornar a les rutines; sortir sol de l'escola; assumir nous reptes... Quina és la vostra "urgència" aquest inici de curs? A l'estil dels grups de pares i mares de la psicòloga Carme Thió de Pol, hem traslladat la pregunta a les famílies i hem posat els seus neguits sobre la taula. Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els

Set propostes docents per tornar a posar l'educació al centre
Els resultats de l'informe PISA 2025 han tornat a encendre les alarmes educatives: Espanya obté les pitjors dades des que es fan aquestes proves i Catalunya n'ha quedat fora per l'exclusió del 23,2% de l'alumnat seleccionat. Enmig d'aquesta crisi, el president Salvador Illa ha fet una crida a obrir "un debat de país sobre educació" per portar-la a l'excel·lència i s'ha compromès que el debat inclo

Aprendre a més de 35 graus: missió impossible. Com adaptar les escoles a la calor?
Aules a 34 i 35 graus, alumnes amb marejos i cops de calor i docents que denuncien les condicions en què han de treballar. La calor extrema s'ha convertit ja en un problema de salut pública als centres educatius: només un de cada deu està climatitzat. I les previsions apunten que, a partir del 2030, hi pot haver una quarta part del curs amb temperatures superiors als 27 °C, segons un estudi d'Equi

Què encén i apaga la motivació?
Coincidint amb l'inici de curs, un estudi recent sobre la motivació dels adolescents posa el focus en un dels grans reptes a les aules: què fa que un alumne tingui ganes d'aprendre? La recerca, feta amb joves de quinze a disset anys, alerta del pes que pot tenir la por al fracàs en la motivació dels adolescents i proposa que l'escola posi més l'accent en el progrés, la curiositat, l'error com a pa

Ni apàtics ni desconnectats: els joves trenquen els tòpics
Què pensen els joves de les protestes docents? I del pla pilot d'infiltrar mossos als instituts? Quin ús fan de la IA per estudiar? Es farien amics de la intel·ligència artificial? Els motiva la religió? Què farien per diners? Són esclaus dels "likes"? Són adolescents, protagonistes secundaris de la crisi del sistema educatiu, en una societat marcada per la incertesa que els impulsa, a cop d'IA, a

Francesco Tonucci: "Els infants ens incomoden perquè ens assenyalen els errors adults"
Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog, és essencial recuperar els carrers i les places per a la canalla i per al joc, i incloure també la participació real dels infants a l'agenda de les polítiques públiques, la ciutat i l'escola. Amb motiu del Congrés Internacional de Ciutats Educa

Balanç d'un curs convuls, amb una escola pública que resisteix
S'acaba un curs difícil, amb continus estira-i-arronses entre docents, sindicats i el departament. Malgrat la mala maror que hi ha hagut els darrers mesos, l'escola pública continua sent la preferida. Les vagues no li haurien passat factura si fem cas de les dades del curs vinent: han crescut lleugerament les inscripcions a la pública. En concret, a I3 la pública és l'opció preferida per a un 67%

Carme Thió de Pol, la revolució de mirar els infants amb amor i autoritat
El 9 d'abril passat va morir Carme Thió de Pol, la psicòloga que va revolucionar la criança des de l'amor, l'autoritat i la confiança en els infants i en la capacitat d'educar dels seus pares i mares. Com en aquella família en què hi havia crits i discussions, fins que la psicòloga els va ajudar a transformar el clima familiar. I el pare, emocionat, va explicar que el seu fill li havia dit: "M'agr

Què tenen els països que lideren PISA que no tenim nosaltres?
Com a resposta al sotrac pels resultats de les proves PISA, la Generalitat va crear el 2024 el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, format per 18 experts de la comunitat educativa, amb l'objectiu d'afavorir la remuntada sobretot en matemàtiques i comprensió lectora. A "L'ofici d'educar" tres de les expertes del grup ens presenten el llibre "Temps per a l'escola": una radiografia dels m

Claus per acompanyar l'adeu a la infància: pors, anhels i reptes dels 7 als 12 anys
La franja dels 7 als 12 anys és l'etapa del no retorn a la infància, assegura la psicòloga Elisenda Pascual: quan els fills s'adonen que ja no hi ha marxa enrere a la infància. És una etapa molt invisibilitzada però essencial, perquè els infants comencen un camí cap a la maduresa que els separarà de la seva infància, i diran adeu al nen o nena que són; i en la que no cal posar el peu a l'accelerad

S'ha de prohibir el mòbil fins als 16 anys? El dilema que divideix famílies i experts
Segons el Centre d'Estudis d'Opinió i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, 9 de cada 10 enquestats creuen que s'hauria de prohibir l'ús de les xarxes socials als menors de 16 anys. Austràlia va ser pionera a l'hora d'implementar la prohibició de les xarxes socials fins als 16 anys, i el govern espanyol ha anunciat que prendrà la mateixa mesura, animat pels experts i el moviment Adolescènci

La parella amb fills: com remar junts enmig de les llevantades
A la pel·lícula "Sorda", d'Eva Libertad i Nuria Muñoz, els dos protagonistes, l'Ángela (sorda) i l'Héctor (oient), quan es coneixen i s'enamoren, són un: sembla que la força de l'amor podrà amb tot i que no hi ha diferències entre ells. Però quan neix la seva filla, l'Ona, esclaten les discussions i els retrets, les discrepàncies es radicalitzen i cadascú estira cap al seu món. Com transforma la p

Els melons oberts de l'FP: "Estigma, gènere, pràctiques i el creixement de la privada"
El 55% dels alumnes que estudien formació professional a Catalunya troben feina en poc temps, i la xifra puja fins al 67% si han fet l'FP dual, implantada en grau mitjà i superior i que inclou teoria i pràctica a les empreses. Cada any creix la demanda d'aquests estudis, i aquest curs hi ha més de 150.000 joves estudiant en algun dels més de 150 cicles formatius de diferents graus. Persisteix l'es

Projecte Vincles: "Entre mares, he perdut la vergonya de parlar català i em sento acollida"
Només un terç de la població parla català de forma habitual i, als patis, els joves l'utilitzen cada vegada menys, segons les últimes enquestes d'usos lingüístics. Gairebé un 98% dels nascuts a Catalunya sap parlar català, però cau a la meitat el percentatge en el cas de les persones nascudes a l'estranger, que són una de cada quatre i el col·lectiu que menys coneix i parla la llengua. Per reverti

Avis i nets: com afavorir una relació sana amb amor i límits?
Avis i nets tenen un vincle summament especial, i malgrat això un 95% de les consultes familiars estan relacionades amb les desavinences entre avis i pares a l'hora de criar, assegura la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual. La realitat és incontestable: 7 de cada 10 mares o pares recorren els avis per conciliar, sovint perquè no hi ha més remei. Un 35% dels més grans de 65 anys a Esp

La força dels "likes" en els llibres infantils i juvenils: "No confonguem recomanació amb publicitat
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram, i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil. A "L'ofici d'educar", cinc med

Educar sense culpa: és possible?
Tenir cura dels fills implica arrossegar un sac de culpes i pors: de no fer-ho prou bé, d'equivocar-nos, de no tenir prou temps, energia o paciència o de perdre els estreps amb els fills o filles. Ens sentim culpables per ser massa tous per no frustrar-los o per ser massa durs i traumatitzar-los. En definitiva, culpables de ser pares i mares imperfectes en una societat que no ho posa gens fàcil pe

La revista Viure en Família: 25 anys impulsant la criança respectuosa
Quan ningú parlava de criança respectuosa, l'any 2000, van lligar-se la manta al cap per parlar-ne a la revista Viure en Família, entre farinetes i bolquers. Defensaven una mirada innovadora, alternativa, conscient i respectuosa que naturalitzava la criança, atenent a les necessitats de "mapaternar" i trencant amb el més asèptic i medicalitzat. D'això ja fa més de 25 anys, i ha acompanyat diverses

Maternitat i feina: per què encara té un cost tan alt?
El 87% de les dones espanyoles han hagut de fer sacrificis a la seva vida laboral per ser mares, segons l'associació Yo No Renuncio. En ple segle XXI, la maternitat continua tenint un cost molt alt per a moltes dones, malgrat els avenços en drets i igualtat. Persisteix la creença d'associar el rol femení a la maternitat, i tampoc hi ajuden alguns models de criança intensiva, que exigeixen dedicaci

Es disparen els diagnòstics d'infants a les aules: per què passa i per on van les solucions?
Les dades canten: en només cinc anys s'ha duplicat el nombre d'alumnes amb autisme i trastorns d'aprenentatge, segons el Departament de Salut. Una tercera part de l'alumnat té necessitats educatives especials, per retard greu d'aprenentatge, dislèxia, discalcúlia o trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. La neurodiversitat desborda l'escola inclusiva i els docents han posat el crit al cel

Joves PRO: "Amb més restriccions a les xarxes, hauríem estat més feliços"
Són la generació que ha crescut amb un mòbil a la mà, sovint sense tantes restriccions perquè se'n desconeixien, a diferència d'ara, les conseqüències, i que van entrar per la porta gran a les pantalles amb la pandèmia. Parlen sense embuts de les llums i les ombres de la IA i les xarxes, dels punts dèbils d'un sistema educatiu que falla en la formació a l'ESO i d'assignatures pendents com el bully

Itziar González, arquitecta: "El ventre matern és la nostra primera casa"
L'arquitecta Itziar González fa una preciosa analogia entre la casa, la nostra llar i el ventre matern. Diu així: "Som espai perquè la manera que tenim d'arribar al món és a través del cos d'una dona generosa, la mare, que ens fa espai i ens dona la possibilitat de ser i viure habitant aquest lloc nutritiu i acollidor del ventre matern. Però ho fa amb una condició, que l'abandonem al cap de nou me

L'amor per la natura: "Afavoreix la maduresa, la confiança i l'autonomia, i els pot salvar la vida"
"La infància moderna viu segrestada, com en un arrest domiciliari, enclaustrada en autèntics búnquers, entre quatre parets, segurs però asfixiats; sobrecarregats de deures i extraescolars, amb vides sedentàries i amb cada vegada més pantalles, i per molts nens jugar a l'aire lliure s'ha convertit en una activitat prohibida". Així de contundent s'expressa Heike Freire, filòsofa, psicòloga, pedagoga

"Vapejar no és innocu, no s'ha de blanquejar, amb només 2 setmanes els adolescents ja s'hi enganxen"
Vapejar està de moda entre els adolescents, i així ho constaten les dades: més de la meitat dels joves ha vapejat alguna vegada, i un 10,5% consumeixen vàpers de forma regular, 9 vegades més que la mitjana global i 4 punts més respecte al 2024. Atenció perquè l'edat mitjana d'inici del vapeig és de tan sols 12 anys, i s'hi enganxen ràpidament amb gustos tant atractius com de síndria o mango, que d

L'educació de 0 a 3 es planta! L'etapa base, "menystinguda i maltractada"
La neurociència reconeix que l'etapa dels 0 als 3 anys és clau per a les criatures, una etapa en què es desenvolupa el 80% del cervell. I tot i així és encara una de les etapes més invisibilitzades, menystingudes i maltractades, segons denuncien les educadores de 0 a 3, que s'han plantat per reivindicar millores a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Per què és essencial l'educació d

La separació amb fills, com es pot fer amb el mínim dolor possible?
Les separacions de parelles amb fills són una realitat cada cop més quotidiana de moltes famílies i que porta associada molt d'estrès, dolor i molta preocupació per "fer-ho bé". Ens ho explica la psicòloga Elisenda Pascual, que defensa que un divorci no destrueix la família, sinó que la transforma i que, com a generació, tenim el repte d'aprendre a separar-nos. Com es pot fer una separació amb el

Futur incert per als joves: "Per Trump, ara és Groenlàndia; després serem nosaltres?"
Adolescents de quatre instituts ens confien els seus somnis nocturns i també de futur, dins el Programa de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació. Sota el paraigua dels somnis, han fet recerca sobre els somnis nocturns i els neguits, poders i dificultats que hi apareixen i com ens ajuda recordar-los. També ens confessen els seus somnis de futur i el neguit de si la IA els deixarà sen

Falten mestres: "És una professió que compromet, però també angoixa"
Segons un informe de la Unesco, la professió docent viu una crisi sense precedents. Es calcula que el 2030 ja faltaran arreu del món més de 44 milions de mestres i professors. A Catalunya, els sindicats denuncien la falta de docents, sobretot en matemàtiques, llengua catalana i aules d'acollida. Com es pot potenciar la vocació i la formació de mestre? Què afavoreix el benestar emocional a l'aula?

Com gestionar l'esclat de potència i la intuïció futurista dels adolescents?
Què ens han explicat de l'adolescència que tenim tanta por que els nostres fills arribin als 13, 14 o 15 anys? A llibre "Adolescencia, la edad de la potencia", Evânia Reichert, analista reichiana i terapeuta corporal, es pregunta: "Per què es tendeix a veure l'adolescència només com una etapa arriscada, temible i preocupant? Per què la potència, la intuïció futurista i la capacitat de canviar el m

"L'escola no ha de rebutjar cap alumne, ningú és negat per aprendre!"
Dos grans referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l'essencialitat d'escoltar els alumnes al llibre "Educar és donar la paraula". "'Ningú és negat per als estudis' és una frase que hauria d'estar escrita als vestíbuls de tots els centres i inspirar els seus projectes educatius", llegim al llibre, que 60 anys després respon a una obra de referència de la pedagogia: la "Cart

Llistes musicals entre pares i fills, l'oportunitat per vincular-se i descobrir
Quines músiques us posaven de petits els vostres pares? En poseu als vostres fills? Feu playlists conjuntes? Quines són les músiques que escolten els vostres adolescents? Llegim al llibre "Matar al papito: Por qué no te gusta el reguetón (y a tus hijos, sí)", d'Oriol Rosell: "Els teus fills t'han anomenat 'bro', i prefereixen el reggaeton en lloc de les playlists tan acurades que els has fet des q

Quin és el mètode més eficaç perquè un límit funcioni amb els fills? Posar conseqüències
Hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se'ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines? Per parl

Dotze recomanacions de llibres infantils i juvenils per Nadal
Va escriure Paul Auster a "El conte de Nadal de l'Auggie Wren" que mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat. Els llibres amb les seves històries desperten la imaginació, la creativitat, la curiositat i la conversa, i alimenten el vincle entre pares i fills; són sempre un bon regal. Però hi ha dates, com Sant Jordi o els Reis, en què són un impresc

Quan la família fa mal: beneficis de la teràpia familiar
"La família pot ser el millor lloc on es pot desenvolupar un nen, però també pot ser el pitjor. És necessari entendre el nadó i el nen en la seva globalitat, i per això s'ha d'incloure el grup familiar que el cuida o el descuida", expliquen al llibre "Terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistémica", d'Anna Vilaregut i Carles Pérez, que defensen la família com a espai terapèutic. Quines em

Adolescència trasbalsada pel càncer: "Hem descobert com som de forts i valents!"
A Espanya, la incidència del càncer en la població adolescent és de 200 casos per milió d'adolescents a l'any. Es diagnostiquen uns 1.200 casos nous cada any. És tan sols un 1% del total, però és la segona causa de mortalitat en aquestes edats. Com a malaltia poc freqüent, s'investiga poc i se'ls tracta com els infants i els adults, i això comporta problemes. Quin és el sotrac per a un adolescent

Mestres: "Sostenim la complexitat, però no podem atendre amb dignitat"
Els mestres senten que sostenen la complexitat el sistema educatiu, però a quin preu? "Pinten bastos per a la docència!", exclama una mestra. "Els han venut un sistema educatiu inclusiu difícil de fer realitat amb els recursos actuals", lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se'n surten gràcies a la força de

Transforma ser pare? "De la descoberta de l'amor a la depressió per paternitat"
Parlem molt del que ens passa a les mares en tenir fills, però i als homes com els canvia ser pares? Mai com ara els homes havien fet de pares. Com es construeix la paternitat? Fins a quin punt la paternitat modifica el cervell dels homes com la maternitat canvia el de les mares? Existeix la depressió per paternitat? Quin és el rol dels homes en la criança intensiva? Com els impacta descobrir l'am

Com podem identificar si tenim un trauma de la infància?
Els traumes de la infància són una vivència molt més comuna del que pensem, i ens marquen a foc de per vida. Entre set i nou persones de cada deu pateixen un esdeveniment potencialment traumàtic al llarg de la vida, i tres de cada deu estan exposades a quatre o més fets traumàtics. Segons la doctora en psicologia Alicia Álvarez, autora de "¿Cuánto pesa tu mochila?", els traumes que portem a la mot

Prematurs, néixer a la corda fluixa: quan el vincle salva!
Cada vegada se salven més nadons nascuts abans d'hora. Són prematurs aquells nadons que neixen abans de la setmana 37, el 10% de tots els parts del món, 13 milions de nadons cada any. Són prematurs el 8% dels parts a Espanya i el 6% a Catalunya, on s'estan salvant nadons de 22 setmanes, gairebé la meitat de l'embaràs. Néixer abans de temps suposa un estrès enorme per al nadó i la família per la in

Com ser lliures malgrat la pressió estètica, de xarxes i social?
Estrenem nova temporada de la tertúlia de joves PRO, amb els adolescents seleccionats del curs de ràdio amb el Departament d'Educació. Com entenen la llibertat? Què pensen dels riscos propis de l'adolescència, com la moda de vapejar? El suïcidi al seu entorn encara és un tabú? Com els condiciona la pressió estètica? Com viuen la sexualitat? Com veuen l'auge de l'extrema dreta? I si depengués d'ell

Per què TikTok enganxa tant els joves?
TikTok és la xarxa reina entre els més joves perquè els entreté, informa, socialitza i permet crear continguts al ritme trepidant de l'algoritme. Com funciona l'algoritme de TikTok? Per què no poden parar i els passa el temps volant? TikTok és el "TN" dels joves? Per què a TikTok triomfa l'extrema dreta? I com és que TikTok perpetua els rols de gènere més tradicionals? De la generació TikTok, en p

Baralles i gelosia entre germans: com gestionar-les?
Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot

Professors, col·lapsats i a la trinxera del sistema educatiu
A "L'ofici d'educar" estrenem la "Sala de professors" per donar veu als professors de secundària de Catalunya i conèixer els seus problemes reals. Hi ha consens que els resultats educatius no són bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l'administració per redreçar la situació. Quina és la situació de comp

Com podem identificar les habilitats innates dels nostres fills?
Hi ha persones que arriben al final de la vida sense descobrir la seva habilitat innata. Tots tenim alguna habilitat innata? Què ens pot ajudar a detectar quines són les habilitats innates dels nostres fills? Per què és important saber-ho? Fins a quin punt és missió de l'escola ajudar els alumnes a identificar les seves habilitats innates? I quina és la relació entre habilitats innates, talent, vo

L'horror de la guerra està esborrant l'escola i la infància a Gaza
Quan fa dos anys de l'esclat de la guerra a Gaza, a "L'ofici d'educar" fem balanç de l'horror de la guerra per a la infància i l'educació: 20.000 criatures mortes, més de 40.000 ferides amb seqüeles inesborrables, que han rebut un tret al cap o al pit, sense família, sense casa i sense menjar. Hi ha més de 660.000 alumnes sense escola, pràcticament la totalitat del sistema educatiu devastat, 12.00

Com s'ha de fer la remuntada amb les matemàtiques?
La patacada històrica amb les mates de 4t d'ESO i 6è de primària s'ha confirmat amb els darrers resultats de les competències bàsiques. Els coincideixen que portem 15 anys de davallada de resultats i és l'hora de la remuntada. Per què ha caigut el coneixement de les matemàtiques? Com s'han d'ensenyar les matemàtiques? Falta innovació o retornar als mètodes més tradicionals? Per què falten professo

Demanda dels savis mestres: convertir l'escola en un referent social
Tenim un curs amb 8.500 alumnes menys, però amb més complexitat a les aules que mai: un de cada cinc alumnes, 336.000, té necessitats de suport educatiu, dels 1.600.000 que hi ha al sistema. A la tertúlia dels savis mestres de "L'ofici d'educar", obrim tots els melons educatius: com es gestiona tanta complexitat a les aules? És veritat que han baixat el nivell de l'alumnat i les exigències? Un any

Trucs per cuidar la veu i el benestar docent
Coincidint amb l'arrencada del curs, a "L'ofici d'educar" donem eines als mestres i professors per cuidar-se la veu i ocupar-se del seu benestar. El 45% del professorat avalua la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta, i un de cada tres docents es planteja deixar la professió a Catalunya, segons la USTEC. Cuidar mestres i professors és una de les assignatures pendents del sistema educ

Com evitar que se'ls faci una muntanya la tornada a l'escola?
De nou toca llevar-nos d'hora, tornar a les rutines, els límits, els horaris, les obligacions, les responsabilitats, els deures i les extraescolars. Tenim a l'horitzó 11 mesos de ritme escolar i laboral frenètic, amb només algun petit parèntesi. Hi ha qui ho viu amb emoció i alegria pels retrobaments, però també hi ha qui ho viu amb por, nervis o moltíssima ansietat. Què pot facilitar la tornada a

Joves PRO: "Està de moda ser dolent i els discursos d'odi a les xarxes"
Els joves PRO, seleccionats del curs de ràdio de "L'ofici d'educar" amb el Departament d'Educació, tanquen el curs i presenten la tertúlia ells mateixos per primera vegada. Parlen del que més els toca: els discursos d'odi a les xarxes, l'assetjament als col·lectius LGTBI+, la prohibició del vel a l'aula, el poc valor de les humanitats, les excentricitats de Trump, l'oblit de les guerres, els avis

Estratègies per focalitzar l'atenció en un món multitasca
Vivim exposats a múltiples distraccions molt poderoses que segresten contínuament l'atenció d'adults, adolescents i infants. Però com funciona l'atenció? L'ús de la tecnologia atrofia l'atenció? I com afecta l'atenció a la música a l'hora d'estudiar? És veritat el mantra que els estudiants només poden mantenir l'atenció 30 minuts? I quines estratègies hi ha per focalitzar l'atenció de l'alumnat a

Esther Niubó: "Amb la prohibició del mòbil traiem pressió a les famílies i als centres"
Tanquem un curs marcat pels esforços per revertir el baix ús del català amb el Pacte Nacional per la Llengua i per capgirar els decebedors resultats de l'informe PISA, cosa que encara ara no s'ha aconseguit. Un curs en què finalment s'ha fet un pas endavant a l'hora de prohibir els mòbils als centres educatius i un pas enrere a l'aula amb les pantalles per als més petits a la vegada que ha entrat

Parelles amb canalla que llencen la tovallola del sexe: com es pot fer la reconnexió sexual?
L'arribada dels fills implica tot un tsunami en la parella, i hi ha la creença que la sexualitat anirà a pitjor per la manca de desig i d'intimitat. El resultat és que hi ha parelles amb canalla no tan petita que han llençat la tovallola del sexe i que viuen com a amics que s'estimen molt.
La falta de sexe invalida la parella? Quines creences arrosseguem homes i dones pel que fa a la sexualitat? I

Per què ens costa tant que ens facin cas els nostres fills?
Un dels problemes que més es troba a la consulta la psicòloga familiar Elisenda Pascual és la pèrdua de l'autoritat: pares i mares desbordats i preocupats perquè els fills no els fan cas. Quan un infant et repta o fa alguna cosa que tu saps que no ha de fer i ho segueix fent, la psicòloga explica que el nen està provant fins a quin punt arriba la teva autoritat. De l'autoritarisme dels nostres par

Savis mestres: "Ens preocupa el baix sentiment de pertinença de l'alumnat a l'escola"
Els savis docents de "L'ofici d'educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocació docent, de la desmotivació de l'alumnat, dels perills que l'escola sigui una bombolla aïllada del que passa al món, d'inclusió i de llengua. Fem tertúlia de savis mestres amb el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona i autor d'"Ap

Benestar emocional i ciutats, una assignatura pendent?
Quines emocions us desperta la vostra ciutat? La sentiu com a vostra? Us ho posa fàcil o difícil, la vostra ciutat, a l'hora de criar? Què hauria de poder fer un infant en una ciutat? I com podem transformar les ciutats perquè siguin més habitables per als infants i per a tothom? Afavorir el benestar emocional de les ciutats (individual, col·lectiu, social i polític) és l'objectiu del projecte Emo

Cau la natalitat i tanquen línies i escoles. Desgavell o oportunitat?
El Departament d'Educació ha anunciat el tancament de 111 grups pel pròxim curs: 43 a infantil i 68 a 1r d'ESO. Fa un any, ja es va anunciar el tancament de 57 grups a infantil i 31 a 1r d'ESO. Tanquen línies i també escoles, i la tendència apunta que aquesta xifra anirà a més. Educació justifica aquests tancaments pel descens d'alumnes a causa de la caiguda de la natalitat. Però un informe de la

Alerta: cada vegada hi ha més perills a internet per als menors
L'Èric, després de veure que els seus companys d'equip havien guanyat diners amb les apostes esportives en línia, ho va voler provar i va perdre diners. Durant un any i mig, va intentar recuperar el que havia perdut d'amagat dels pares i la bola es va fer més gran. Al final, desesperat, ho va haver d'explicar. Els menors estan exposats cada vegada a més perills a internet: apostes esportives, porn

Marina Garcés: "La distopia no és l'apagada sinó el món en què vivim"
Una gran apagada ha paralitzat tota la península Ibèrica. Van fallar les comunicacions i el sistema elèctric. Però aquesta vegada en lloc de quedar-nos a casa tancats, com durant la pandèmia, sense tecnologia vam sortir al carrer i a les places per buscar els estranys, esbrinar què passava i no sentir-nos sols. "Si no parléssim mai amb estranys no faríem amics; la possibilitat d'anar amb qui no to

Joves sense filtres: parlen de feminisme, barracons i futur
Els joves a "L'ofici d'educar" parlen sense embuts del que els preocupa: del despropòsit que encara hi hagi centres educatius en barracons, de la crisi mediambiental i del seu propi futur incert, dels conflictes de gènere, de la sèrie "Adolescència" i de com ajudar-los a regular les pantalles, el bullying o la massificació turística. Fem el programa de final de curs del Projecte de Recerca, Creaci

Els clubs de lectura, fàbrica de lectors, ens recomanen llibres
Per crear i consolidar l'hàbit lector des que els infants són ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l'esperit crític i l'educació i la vocació literària, coincideixen els experts. Com ho

Com revertir el baix ús social del català entre infants i joves?
Només un terç dels catalans, 2,2 milions de persones, tenen el català com a llengua habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població. El català cau en totes les franges d'edat, sobretot dels 15 als 29 anys, i ha perdut 100.000 parlants habituals en cinc anys; sona menys a les escoles, als patis, als comerços i als carrers. A "L'ofici d'educar", parlem de com revertir el baix ús social

Per què hi ha pares i mares més desbordats que mai amb la criança?
Vuit de cada deu mares i pares se senten culpables per no dedicar als seus fills i filles el temps que voldrien i se senten cremats, desbordats, esgotats, perduts, desorientats i al límit. Les dificultats per conciliar, sumades a la criança intensiva (que la vida giri al 100% al voltant de les activitats i necessitats dels fills) i haver de dedicar-los més temps i diners que mai per assegurar-los

SuperCampus, la solució en català i de qualitat per a docents i famílies
Set de cada deu alumnes utilitzen continguts audiovisuals per aprendre, però fins fa ben poc no ho podien fer en català perquè als cercadors d'internet i a plataformes com YouTube pràcticament no n'hi havia. Conscients d'això, el maig del 2024 es va posar en marxa des de 3Cat el SuperCampus: la primera plataforma de continguts educatius en català confiables, de qualitat i en un entorn segur per a

Per què certs discursos de Trump calen entre els nostres joves?
En el discurs de presa de possessió, Donald Trump va cancel·lar la política de gènere i raça, i va sentenciar que només hi ha dos gèneres: home i dona. Dies més tard, en Marc, de tretze anys, i en Pau, de vint, afirmaven que és una ximpleria considerar res que no sigui ser un home o una dona, i que ser trans, una bicicleta o un gos només és una invenció de la ment; també reivindicaven "ser normals

Riscos i beneficis de la introducció de la IA a l'aula
La intel·ligència artificial ha entrat amb força als centres educatius, però se n'ha reflexionat prou? Quins indicis hi ha ara mateix del seu benefici en l'aprenentatge? Quins riscos comporta? La realitat és que un 65% dels estudiants admeten fer-la servir, tot i que un 72% no han rebut cap formació en IA i demanen que s'integri en el currículum. A més, segons un informe de GAD3, un 68% consideren

El miracle del waterpolo femení: jugadores lluitadores i clubs tossuts
A la dècada dels 80, una generació de noies valentes es van plantar i van dir que també volien jugar al waterpolo. Fins llavors només hi jugaven els homes. Hi van posar moltes hores, moltes ganes, sacrifici i moltíssima passió, i els clubs finalment els van fer costat. A "L'ofici d'educar" parlem amb una d'aquelles dones: Matilde de Miguel Rubio, que té al seu palmarès tres Campionats de Catalunya

Claus per afrontar la muntanya russa del postpart
La paraula "postpart" sol tenir connotacions negatives i, de vegades, la maternitat és una experiència que pot ofegar i fer emergir les emocions més fosques, tal com passa a la pel·lícula "Salve Maria". El postpart és un moment de canvis vitals, de vulnerabilitat màxima, de mil primeres vegades, de nits eternes, d'inseguretats, de cansament, de desesperació, de dolor; però també de bellesa, d'amor

Joves Pro. "Sents tanta pressió acadèmica que acabes petant"
Els psicòlegs alerten que la principal causa d'esgotament físic i emocional dels adolescents és la pressió acadèmica. Senten que tenen massa feina i massa exàmens, i expectatives molt altes. Segons dades del Departament de Salut, l'ús d'antidepressius en joves de menys de 15 anys s'ha disparat un 250% en tres anys, i més d'un 9% de les persones de més de 15 anys tenen depressió. Per conèixer què e

Eva Bach: "Hi ha influencers que fan un mal ús de les emocions a les xarxes"
A "L'ofici d'educar" conversem amb Eva Bach, pionera en la introducció de l'educació emocional a l'escola i a la família, i una de les deu pedagogues més rellevants del segle XX i principis del XXI, segons el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Autora de nombroses obres sobre salut emocional, ens presenta el seu darrer llibre: "Disbarats emocionals: Ja n'hi ha prou!", que inclou pautes per

Encara eduquem diferent els fills i les filles en temes de sexualitat?
L'educadora social Marta Darnes fa discursos diferents als seus dos fills adolescents, un noi i una noia. Per això és pregunta: com es pot educar les noies en l'autonomia i l'empoderament si els diem: "vigila, no torneu soles" per la inseguretat que hi ha al carrer? Com se'ls pot transmetre seguretat sense por? I com es pot educar els nois en el feminisme si els diem que no es barallin o que acomp

La connexió entre els nostres mòbils i l'explotació infantil a l'Àfrica
Segons l'OCDE, fins al 70% del cobalt procedent de la República Democràtica del Congo ha tingut algun vincle amb el treball infantil. L'or blau de la tecnologia, que proveeix de bateries recarregables els nostres dispositius, explota 40.000 nens. Alguns només tenen 6, 7 i 8 anys, i fan jornades de 12 hores diàries, 7 dies a la setmana, a les mines de cobalt, de diamants, d'or o de coltan del Congo

Demanen un noticiari per a adolescents i que no els parlem com si fossin ignorants o imbècils
Són adolescents i mostren preocupació per les fake news i per la fast fashion, tot i que reconeixen que els encanten les marques. Reivindiquen un noticiari específic per a adolescents, que sigui entretingut i parli del que interessa als joves, i que els ajudi a destapar vocacions. Aposten per una societat lliure d'estereotips, senten la pressió per ser perfectes i tenen por de matar-se estudiant p

Lament dels mestres: "Les polítiques educatives malauradament les fan els polítics"
En els últims 40 anys s'han promulgat 8 lleis d'educació, cada 5 o 7 anys, mentre que per consolidar un projecte educatiu calen 10 anys. Les polítiques educatives les fan els polítics, que tenen un mandat de 4 anys i volen resultats, cosa que no permet crear un pacte nacional de país, lamenten els mestres. Els docents apel·len també a la responsabilitat de la comunitat educativa, si cal, amb renún

Desafiaments de la gestació subrogada
La gestació subrogada, buscar mare per substitució per tenir un fill que no es pot o no es vol tenir d'una altra manera, és una realitat que no para de créixer, a la vegada que desperta moltes crítiques. El 2022 va generar 12,97 milers de milions d'euros, el 2023, 15,76 milers de milions d'euros i s'especula que el 2031 pot arribar a 74,63 milers de milions d'euros, 5 vegades més. Dels desafiament

Els fills i la parella ens fan de mirall del que no tenim resolt?
Per la psicòloga Elisenda Pascual, és essencial revisar d'on venim, la infància, i quina motxilla portem: de qui vam aprendre a estimar i a estimar-nos i què ens va faltar. Les dificultats a l'hora de criar i a la vida ens parlen de les carències de la infància, i és prenent-ne consciència que podem deixar de perpetuar-les i de patir, apunta Pascual. Fins a quin punt la criança i la parella ens po

Quines són les qualitats essencials del bon mestre?
Tots tenim un mestre que ens ha marcat, que són referents, i tot el que passa dins l'aula ens determina, per a bé o per a mal. Un bon mestre pot ser un far que impulsa i guia la vida d'un alumne, però un mal mestre també pot arrabassar les ganes d'estudiar. Quines són les qualitats essencials del bon mestre? En parlem amb Teresa Terrades, professora de secundària, formadora de docents i coautora d

Ser pare des de la presó: "Lluitaré perquè el meu fill no cometi els mateixos errors"
A Catalunya hi ha 8.415 presos i la meitat són pares o mares, que viuen el dia a dia allunyats dels seus fills. Com és la vida d'un infant amb el pare o la mare empresonat? I la vida d'aquests pares i mares que no poden compartir el dia a dia amb els seus fills? Són infants que experimenten el pes de l'estigma, la vergonya i el sentiment de desemparament; i pares i mares privats de llibertat que v

La pol·lució afecta les criatures abans i després de néixer
Metges, científics i entitats ciutadanes fan un crit d'alerta per denunciar els problemes de salut que comporta la pol·lució. Es calcula que a Catalunya causa més de 3.000 morts anuals, amb una alta incidència en la infància. Hi ha evidències científiques que constaten que la contaminació de l'aire afecta les criatures abans i després de néixer; per això els experts reclamen accions polítiques urg
Recomendado

Archivos Ocultos con Luis Tobajas

GTM Restart

Radioestadio

Psicología Oscura | Mente y Manipulación

Inversión Inteligente de ABANCA Inversiones

Óscar Arroyo en SER Ávila

La Alternativa - Podcast de MÚSICA INDIE de Radio MARCA

Historia Canalla

ElQuintoGrande

Investigando la investigación

"Música para recordar", en "Las Tardes de RNE"

El Partidazo de COPE