Ensems
Ensems és un podcast d'Alhora, un partit polític independentista català. Conduït per Jordi Graupera, professor de filosofia i president del partit, el podcast aborda temes polítics i socials rellevants per a la independència de Catalunya. Es finança gràcies als seus 400 fundadors i busca suport econòmic i idees per enfortir la nació.
Episodios
Totxo i Farlopa: l'experiment valencià amb Emma Zafón
Emma Zafón ens explica l'experiment econòmic valencià que va començar a meitat del franquisme, que es va consolidar als anys 90 del PP invencible de Zaplana i que s'ha estès a totes les costes i illes dels Països Catalans: farlopa, totxo, urbanisme impossible, grans esdeveniments, esperpent, depredació natural i sous de misèria. Presentat per Jordi Graupera i Júlia Ojeda, president i vic
Tenim Nació, amb Joel Joan
Avui parlem amb el Joel Joan sobre com dir-nos les coses de veritat, de com va començar la seva trajectòria política, del preu a pagar per tenir compromís amb la llibertat del país, de com l'humor és un bisturí, de que una nació és una xarxa de solidaritat, de l'amor i el respecte i de com de nerviós el posa el teatre de postureig. Presentat per Jordi Graupera, president d'Alhora. A
Innovamat: totes les preguntes, totes les respostes
Poques empreses catalanes generen tant de rebuig com Innovamat: se les acusa de rebaixar l'exigència, d'experimentar amb els nanos i de ser una màfia que té tractes ocults amb la Generalitat. També se'ls retreu que els nostres fills en saben menys mates que nosaltres a la seva edat, que fa servir massa pantalles a l'aula, que beneficia els nens amb famílies que els poden ajudar
Els estats han segrestat l'autodeterminació? El dret a marxar segons Timothy Waters
Podcast en anglès, subtitulat a YouTube.A Alhora sempre defensem que la lliçó de l'1 d'octubre no va ser la repressió, sinó la seva absència. Timothy Waters, professor de Dret a la Universitat d'Indiana, especialista en secessió i dret internacional ho conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora. Waters va treballar a Bòsnia amb l'OSCE i va participar de l'acusaci
Països Catalans: una nació feta de nacions
La nostra nació va de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Som un país de mil centres que sovint, acomplexats per l'acusació de pancatalanisme, ens hem fet retrets, ens hem separat i ens hem justificat massa per ser simplement germans de llengua, d'història i d'economia. Els Països Catalans, som, sobretot, un espai econòmic, cultural i social de primera categoria. Una naci
No fer política lingüística també és fer-ne: cap llengua mor sola
Ens han fet creure que el català, si mor, morirà de mort natural, com si una llei de la sociologia arrossegués inevitablement les llengües petites cap a la desaparició. És mentida. Les llengües no moren de malaltia: si moren, és perquè les maten. Les maten per raons polítiques, i les maten els poders que tenen la responsabilitat de protegir-les i decideixen no fer-ho. Perquè no fer política lingüí
L'islam, el calaix de sastre on hi aboquem totes les nostres pors
Quan parlem del món àrab o del món de l'islam, no ho fem amb una mirada pròpia, ho fem amb mirada generalment espanyola. Vuit segles de presència musulmana a la península, una guerra de civilitzacions importada d'altri i una immigració recent que ha fet créixer el calaix de sastre on aboquem totes les nostres pors. Ens falta una mirada centrada des de la catalanitat, des dels nostres int
Crisi d'habitatge: o construïm el país que volem o ens el construiran els altres
L'habitatge és la primera preocupació dels catalans: no la immigració, no la seguretat. Però el debat públic sobre habitatge està enverinat per dos mantres que convergeixen en no solucionar res. L'esquerra ho refia tot a ocupar pisos buits, que en realitat no van més enllà d'un 5%, i a regular preus, però el preu sempre acaba sortint per alguna banda, sigui en diners o en discrimina
Turisme, porc i mà d'obra barata: qui subvenciona els sectors tòxics de Catalunya?
Catalunya ha crescut dos milions de persones en vint-i-cinc anys. El PIB ha augmentat. I tanmateix els salaris són baixos, el català recula, els serveis públics s'ofeguen i el talent jove arrelat marxa. Com s'explica? Molt senzill: no hem creat feines que el país necessitava. Hem creat feines que ningú del país demanava. I per omplir-les, hem importat mà d'obra barata per a sectors
Podcast: Vaga de mestres: més enllà dels titulars
L'escola pública catalana fa anys que s'aprima. Més alumnes per aula, menys recursos, metodologies imposades des de despatxos que no funcionen a les trinxeres, i una administració que quan se li escapa el conflicte de les mans crida els sindicats amics per fer-se una foto. Txell Escudé, professora d'anglès a l'Institut Ernest Lluch, i Marc Magrinyà, professor de català a Molins
Més PIB, menys renda per càpita: qui paga el model econòmic català?
El PIB de Catalunya creix. L'ocupació creix. I tanmateix els serveis públics semblen empitjorar, l'habitatge és inaccessible, el català recula i el talent jove marxa. Com s'explica aquesta contradicció? Molt senzill: el creixement és una il·lusió estadística. Produïm més perquè som més gent, no perquè el país vagi millor. I som més gent perquè importem mà d'obra barata per sost
Menys ciències, menys exigència, menys país: l'escola al servei de l'assimilació
El Departament d'Educació ha aprofitat les vacances de Nadal per anunciar la reducció d'hores de ciències a secundària, seguint les directrius del Ministeri espanyol, i per això ha passat força desapercebut. L'argument és tan simple com humiliant: les altres comunitats ho fan així. Mentrestant, les hores de llengua i literatura catalanes ja havien caigut a dues setmanals a batxiller
De l'Estatut del 2005 a l'acord d'Illa: vint anys negociant a canvi de res
El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i b
De 10 milions de catalanoparlants, Google només en veu 5: com ser catalans també a la xarxa?
Diem que som 10 milions de catalanoparlants, però digitalment només en som 5. Només un de cada cinc dispositius als territoris de parla catalana està configurat en català. Això vol dir que quan les grans plataformes mesuren el mercat, no ens veuen. I si no ens veuen, no existim.Albert Cuesta, enginyer, periodista tecnològic i activista lingüístic, porta 15 anys lluitant perquè el català tingui pre
Pesta porcina: qui hi perd realment en un sector amb cada cop menys pagesos?
El sector del porc genera 9.000 milions d'euros anuals, dona 35.000 llocs de feina directes i exporta el 65% de la seva producció. El 25% del porc que es consumeix a Europa és porc català. Són xifres impressionants, dignes d’un miracle econòmic si no tenim en compte les externalitats. Però darrere d'aquests números hi ha un model econòmic que depèn de mà d'obra barata importada, amb
La tempesta demogràfica perfecta: la relació entre immigració i model econòmic
Parlem molt d'immigració però parlem poc de les dades. Catalunya ha rebut una onada migratòria molt elevada, molt ràpida, en un període de temps curt. La raó? Dues causes: el model econòmic que fa que vingui un tipus d'immigrant a fer un tipus de feina, i una raó demogràfica que té a veure amb quants fills hem tingut els últims 40 anys en aquest racó de món.Alícia Adserà, economista i pr
Qui pot dir la veritat a Catalunya? Anatomia del periodisme català
Miquel Bonet és un periodista incòmode. L'han fet fora de tot arreu. De RAC1, del Nacional, del Diari de Tarragona. No perquè el seu producte sigui dolent, sinó precisament perquè és bo. Però diu coses que no agraden. No juga al joc que volen que jugui. I en un món periodístic català on la supervivència depèn de "ser raonable", Bonet representa tot el que el sistema no pot permetre&
Sense conflicte, sense independència: Escòcia, 11 anys després del referèndum
El 2014, el 45% dels escocesos van votar per la independència en un referèndum pactat amb Londres. El Brexit va fer pujar el suport fins al 58%. El 2021, majoria aclaparadora pro-independència: 72 escons de 129. I malgrat tot això, 11 anys després, el moviment independentista escocès està encallat.Daniel Cetrà, politòleg especialista en nacionalisme i política escocesos, explica com Escòcia ha tri
40 anys tenint pocs fills: hem d'invertir en polítiques de natalitat?
Natalitat, immigració i envelliment: les tres crisis que ningú no vol afrontar alhora i cal afrontar alhora. Tothom que vulgui vendre un discurs sobre natalitat sense parlar de les altres dues coses vol prendre el pèl a la gent. Fa 40 anys que Catalunya està per sota de l'anomenada taxa de reemplaçament: no tenir prou fills per mantenir la població estable sense immigració. I durant tot aques
Articulisme post-procés: de la corrupció processista a l'ofec socialista
L'articulisme a Catalunya viu sota pressió. Els mitjans paguen entre 30 i 70 euros per article mentre mantenint els articulistes "amb l'aigua al coll" perquè mai puguin alçar la veu amb llibertat. Però la pressió ha canviat de forma.Montserrat Dameson, jurista, politòloga i articulista a mitjans com El Nacional, explica com abans els partits processistes intentaven comprar-te a
El Barça: el refugi polític dels catalans?
El Barça és on s'amaga el virus que som els catalans. Quan els espanyols ens posen la vacuna per destruir-nos, ens refugiem al Barça per expressar la nostra veritat política. Per això ens volen ficar al cap que hem de separar el futbol de la política, una idea absurda que no fa cap sentit en cap lloc del món.El Barça expressa les nostres batalles polítiques perquè amb el Barça es poden dir to
Parlar català a Catalunya: mantenir la nostra llengua és revolucionari?
Quan dues persones comencen a parlar a Catalunya, tendeixen a convergir cap a una de les dues llengües en qüestió de segons. Durant dècades, els catalans hem convergit cap al castellà per indefensió apresa. Però això està canviant.Anna Arqué, portaveu de Mantinc el Català, explica com un grup de ciutadans sense experiència activista va crear un moviment que ha aconseguit el que quaranta anys de go
Sentència del TSJC: som més forts del que diuen els papers
La sentència del TSJC contra l'anomenat Decret Aragonès no busca el 25% de castellà a les aules. Busca la desaparició dels catalans com a comunitat política. L'arquitectura jurídica espanyola està dissenyada sabent que aquesta assimetria porta a la desaparició de les llengües no castellanes.La sentència prohibeix que l'escola formi part d'un programa de normalització lingüístic
Milers de milions desaprofitats: ¿Per què l'empresa catalana ignora el seu mercat natural?
El futur del català no es decideix només a les escoles o als parlaments. Es decideix també a les oficines, a les plantes de producció, a les reunions de direcció, a les polítiques de recursos humans. Cada dia, milers de professionals estrangers altament qualificats arriben a Barcelona per treballar en empreses tecnològiques que mai els oferiran la porta d'entrada a la cultura catalana. Mentre
Els que ens roben també fan els comptes: el dia de la marmota del finançament
Els números sempre són els mateixos, no són novetat. Catalunya recapta 94.000 milions d'euros anuals però 20.000 milions marxen cap a Madrid i no tornen mai. Aquest dèficit fiscal del 8% del PIB és una sagnia única al món que porta 40 anys esquilmant l'economia catalana. Ho explica Xavier Martínez Gil, expert en fiscalitat de l'Agència Tributària de Catalunya i líder del col·lectiu
Si cau Alacant, cau el país: el català al sud és la nostra batalla
El PP i Vox volen convertir Alacant en una excepció castellanòfona al País Valencià. L'objectiu és clar: iniciar un efecte dòmino que acabi amb els drets lingüístics dels valencians, començant per la ciutat més vulnerable del sud i estenent la castellanització cap al nord fins arribar a València. Si Alacant cau, la propera serà Elx; si cau Elx, el procés de sudització continuarà imparable.La
Quan la terra s'abandona, el foc ocupa el seu lloc
La gestió forestal a Catalunya no és només una qüestió tècnica: és un acte polític que defineix el model de país. Tallar o no tallar, fer cremes controlades o deixar créixer el bosc sense control, són decisions que responen a una visió territorial que sovint prioritza el creixement urbà per sobre del món rural i la muntanya.Catalunya es troba entre les cinc comunitats de l'Estat espanyol que
Ràdio Arrels: 44 anys de resistència a l'etnocidi cultural francès, en perill
Com ajudar? donatius.radioarrels.cat44 anys després de néixer com a primera ràdio catalana de la Catalunya Nord, Ràdio Arrels es troba en una situació crítica. L'única veu completament local i catalana del territori pateix les retallades de l'Estat francès i l'hostilitat creixent de l'extrema dreta, que a Perpinyà ja governa amb un discurs obertament anticatalanista. Laura Mana
Condemnats a començar sempre la tradició de zero? La missió de Reeixida
Sembla com si la memòria col·lectiva dels catalans no aconseguís mai saltar d'una generació a la següent. Aquesta ruptura no és casual: és el resultat d'una estratègia deliberada per esborrar la tradició independentista més radical del país.Oriol Falguera, president de la Fundació Reixida, dedica la seva vida a recuperar aquesta memòria perduda. Des dels separatistes del segle XIX fins a
Descolonitzar la ment: de Kenya a Catalunya amb Òscar Andreu
"Parlar català et fa més lliure." Aquesta afirmació pot semblar estranya fins que descobreixes Ngũgĩ wa Thiong'o, l'escriptor kenyà que va revolucionar la seva carrera literària quan va decidir deixar d'escriure en anglès per fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Una decisió que el va portar a la presó i a l'exili, però que li va demostrar que les llengües no són
Municipalisme per alliberar el país de l'autoritarisme socialista
Avui tenim un podcast diferent, on els participants són 100% Alhora. Els partits independentistes tradicionals han fracassat perquè estan hipotecats per les seves dinàmiques pactistes i no poden oferir el que la gent demana: polítiques que tinguin el país al cap. D'aquí ha sorgit a Granollers una candidatura municipalista que ha trencat el monopoli polític i ha crescut en dues eleccions conse
Sixena: com Espanya vol esborrar la memòria de la Franja
Sixena no només és important pel patrimoni artístic i cultural que està en joc. És per la reescriptura completa de la història d'uns territoris que molesten l'estat espanyol per la seva catalanitat. Sixena forma part d'una operació sistemàtica que va començar amb la segregació del Bisbat de Lleida el 1995, va continuar amb l'art de la Franja i culmina ara amb les pintures mural
De Ripoll a Roma: Mil anys d'influència catalana al Vaticà
Avui dia, en què costa trobar una catequesi en català i el pes del nacionalcatolicisme de Franco encara és una llosa a Catalunya, resulta difícil imaginar que Catalunya va tenir una estreta relació d'influència de més de mil anys amb el Vaticà. Des dels comtes de Barcelona que buscaven legitimitat papal per preservar la seva independència, fins als Papes que van estudiar als monestirs catalan
Rics en sol, pobres en plaques: deixarem que la nostra energia també la generi Espanya?
La contradicció no podria ser més flagrant: un país que lluita per la seva llibertat política, però que sembla acceptar amb resignació una creixent dependència energètica. Ho vam veure amb l'apagada del 28 d'abril de 2025, en què, a més, el president de la Generalitat va ser l'últim a comparèixer. Mar Reguant, economista especialista en economia de l'energia, conversa amb Jordi
Quina cultura política necessita un país per independitzar-se?
Tots hem vist com el procés independentista ha consistit en socialitzar idees febles sobre la nació, en comptes d'apostar per un discurs autocentrat fruit d'una cultura política madura que altres països tenen, cosa que els ha empès a dir sempre una cosa i fer la contrària, anant en contra dels interessos de la població.Per parlar-ne, de vegades és útil saber què en pensa la gent que viu
Castellanoparlants que escriuen en català: una tria política, literària i personal
En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera, president d'Alhora, conversa amb els escriptors Leticia Asenjo i Víctor Recort sobre la seva decisió d'escriure en català malgrat no ser la seva llengua materna. Ambdós, de famílies castellanoparlants, expliquen el seu procés conscient d'adopció del català com a llengua literària: "vaig pensar que havia d'escriure en la llen
Guerres d'aranzels: què hi ha darrere la retòrica de Trump?
En aquest episodi d'Ensems, Jordi Graupera conversa amb Giacomo Ponzetto, investigador sènior del CREI i professor d'Economia a la UPF, sobre la política aranzelària de Trump i les seves conseqüències. Ponzetto desmunta el mite proteccionista afirmant que "el percentatge d'economistes que et diuen que els aranzels i la guerra comercial són un error és una majoria aplastant, del
Rodalies té solució? Una revolució ferroviària per Catalunya
Rodalies té solució? Per què els trens a Catalunya van tan malament? FGC és el model? La deficient xarxa ferroviària catalana no només provoca retards diaris, sinó que condiciona completament les nostres vides, fent-nos més pobres, més desiguals i menys catalans.En aquest podcast, Daniel Carracelas, enginyer aeronàutic amb una dècada d'experiència en projectes d'alta complexitat i que po
Defensar la llengua és alliberar el país: el futur del català és el futur dels catalans
En aquest episodi de l'Ensems discutim la situació de la llengua catalana com a element fonamental de la identitat nacional i l'alliberament polític. Jordi Martí Monllau, filòsof i sociolingüista, analitza oprimir una llengua és oprimir un poble, per això recuperar el català allibera els catalans. Amb Jordi Graupera, president d'Alhora, Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i
L'Antic Gremi de Revenedors ensenya català a immigrants
"Si no els fem catalans, seran espanyols", explica el Francesc, del Gremi de Revenedors 1447, que està fomentant l'ús del català a Salt (un municipi amb gairebé un 40% d'immigració) amb una aula de conversa oral gratuïta que funciona gràcies al voluntariat, ja que no compten amb el suport de les administracions a qui han contactat (Ajuntament de Salt, Consorci per la Normalitza
Qui controla la història de les nacions sense Estat? Catalunya contra el relat oficial espanyol
En un país sense exèrcit, els historiadors esdevenen la primera línia de defensa nacional. Enric Calpena, divulgador històric de referència, director i presentador del programa "En Guàrdia" de Catalunya Ràdio, conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora, i Anna Punsoda, membre del comitè polític d'Alhora, sobre com el control de la narrativa històrica és fonamental per al p
El català està tocat de mort o interessa a l'Estat que ho pensem?
Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics de 2023 no són bones per al català. L'ús social de la llengua gairebé frega el terç i té 100.000 parlants habituals menys. Tammateix, alguns voldrien que les interpretéssim com que està tot perdut, i que qualsevol política per enfortir el català és inútil, i no és així. Hi ha marge per fer polítiques que catalanitzin el país, incloent els f
Aules d'acollida: es pot catalanitzar la immigració?
Les aules d'acollida són clau en a l'hora de convertir els fills de la immigració en les futures generacions de catalans. L'experiència del professorat com la Roser Ribalta, que dirigeix un d'aquests espais a una de les escoles més complexes de Barcelona, a Ciutat Meridiana, demostra que els alumnes que passen per aquestes aules tenen interès i aprenen català molt ràpidament, p
Pot un país petit defensar-se sol? De Catalunya a Irlanda amb el coronel Lee
[Episodi en anglès subtitulat al català a YouTube.] Aquest episodi d'Ensems cobra especial rellevància en el context actual d'Europa, on la guerra d'Ucraïna ha obligat a repensar les estratègies de defensa tradicionals. De la guerra d'Ucraïna a les tensions al Mediterrani, passant pel futur de l'OTAN i la defensa europea, el coronel irlandès retirat i diplomàtic Dorcha Lee
Catalans que no saben espanyol: que podem aprendre de La Bressola?
L'inici de la repressió de les llengües regionals a l’Estat francès es remunta al Tractat dels Pirineus, però la davallada de l’ús del català a la Catalunya Nord és un fenomen relativament recent. Segons Guillem Nivet, president de l’associació La Bressola, "les lleis no acaben amb les llengües, acaben amb elles els seus parlants". I a Alhora hi estem d'acord.Als anys 70, el na
Immersió a contracorrent: el cas de Salt, amb un 38% d'immigració
L'institut Vallvera de Salt té més d’un miler d’alumnes, i s’hi parlen entre 35 i 40 llengües diferents. Tammateix, la seva directora, Eva Rigau, lluita cada dia perquè sigui un de l'èscàs 17% d'instituts que el Síndic diu que practiquen la immersió lingüística. Com s'ho fan? És la immersió que sosté la immigració, o pot la immigració sostenir la immersió? Una conversa molt nec
Guimerà i l'independentisme prepolític
La docusèrie "Guimerà, el Nobel sense premi" emesa a TV3 ha esdevingut una mena de test sobre la popularitat del que molts consideren el Shakespeare català, i la resposta ha estat aclaparadora. Tothom sap que Àngel Guimerà va ser molt més que un dramaturg: va ser un dels precursors de l'independentisme quan encara no s'havia articulat políticament ni era anomenat com a tal. Va
L'estat de salut del català a la salut
Malauradament les denúncies per discriminació lingüística a l'àmbit de la salut, un dels àmbits en què som més vulnerables, han augmentat els darrers anys. De fet, ja el 2014, ara fa 10 anys, el Síndic de Greuges posava de manifest aquesta problemàtica. Els usuaris de la salut pública denunciaven requeriments per canviar de llengua per ser atesos, documents en castellà per defecte, notificaci
El País Valencià és una colònia d'Espanya: ho explica l'escriptor Ricard Chulià
L'espoli d'Espanya als Països Catalans és una constant, però en el cas del País Valencià és salvatge: tot i tenir un PIB per càpita menor a la mitjana espanyola, continuen aportant més que la mitjana a la caixa comuna. Que els valencians tinguin una esperança de vida menor que els madrilenys no és per casualitat. El colonialisme espanyol mata i l'única forma de combatre-ho és amb un
Com podem ajudar l'Horta Sud un mes després?
Ara fa poc més d'un mes del desastre de la DANA al País Valencià. Des d'Alhora, Nosaltres Sols!, la SEM i el CADCI vam organitzar més de 1.000 voluntaris les tres primeres setmanes que es van posar a les ordres dels nostres compatriotes per ajudar-los en les feines més urgents: treure fang, desbrossar, organitzar magatzems, netejar... Ara les necessitats han canviat, però les vides dels
Què està fallant al sistema educatiu català?
Al seu llibre "Incompetències bàsiques", Damià Bardera, professor de secundària i doctor en Filosofia, ha dit alguna ocasió que ha fet catarsi sobre el que anomena "una gran mentida", el sistema educatiu català. A Ensems, reflexionem amb ell, la també professora de secundària, filòloga clàssica i membre del comitè polític d'Alhora, Meritxell Blay, sobre aquest sistema educ
Els efectes de la Llei 11/2020 de control del lloguer a Catalunya
L'habitatge és el principal problema pels joves catalans: el lloguer a Barcelona suposa el 70% del seu sou. Un estudi de la UPF analitza els efectes de la Llei 11/2020 de control de lloguers, abans de ser declarada inconstitucional: va reduir preus un 5% però va fer caure l'oferta un 10%. Joan Monràs, catedràtic d'Economia i autor de l'estudi, n'exposa els resultats en con
Són vigents avui les tesis de Joan Carretero de fa 20 anys?
Les tesis de Joan Carretero, exregidor i exconseller d'Esquerra Republicana, una de les veus més combatents del que es va acabar denominant 'processisme', s'han acabat imposant entre els independentistes més compromesos. Veu clar que ERC ha crescut amb els discursos nítidament independentistes, com el que van començar a fer veus com Josep Lluís Carod-Rovira o Àngel Colom a fina
Voluntaris catalans al País Valencià
El desastre ocasionat per la DANA al País Valencià i la insuficient resposta institucional ha exigit la mobilització immediata d'organitzacions com Alhora, l'Associació per la Participació Política, Nosaltres Sols! o la Societat d'Estudis Militars, perquè la política és vocació de servei i perquè els valencians són els nostres germans. D'aquest convenciment neix la iniciativa v
La generació post-procés
Un dels pitjors llegats del procés és l'impacte que va tenir en els nens. Són els que han pagat el preu més alt. Els que, com el David Silvestre ('Floquemu' a les xarxes, on cada cop és més conegut), es van socialitzar en la normalitat del moviment independentista. Tenien 10, 11, 12 anys quan els seus pares els van portar a la manifestació de 2012, a la Via Catalana, al 9N i tantes
Cal una doble xarxa a l'escola catalana?
Per què ha fracassat la immersió lingüística? Ha estat mai un model d'èxit? Qui ha de vetllar perquè l'escola catalana sigui realment immersiva? El que passa a l'escola és el que passa a Catalunya? Al primer episodi d'Ensems, el podcast d'Alhora presentat per Jordi Graupera, reflexionem amb la Meritxell Fortea, mare del País Valencià i activista per la llengua a l'esc
Recomendado
PROFE CLAUDIO NIETO
RECORTES DE HISTORIA Y CIENCIA
Santo Rosario del día. 🙏 Reza con nosotros en castellano 🇪🇸
Podcast de Misterios
ASMR Fast and Aggressive Triggers Mouth Sounds
El Faro del JAZZ
Historias de sexo muy intensas y calientes
RELATOS ERÓTICOS El Caballero Oscuro
Actualidad iPhone
Los Simpson (Audiodescripción)
NACIONAL II: LA RUTA DEL EXILIO
Adrián Sáenz Podcast
