La història que no sabies
Natàlia Moreno 74 episodios nov. 8, 2026
La història no sempre és com ens l’han explicada. Darrere dels grans noms, les dates i les batalles hi ha històries petites, anècdotes sorprenents i detalls que gairebé mai surten als llibres de text. Aquest pòdcast viatja al passat per descobrir tot allò que potser no sabíem i que, un cop sabut, voldrem explicar a tothom. És història i curiositats en català, explicades sense complicacions i amb un to proper, com si féssim un cafè. Publica un capítol nou cada diumenge a les 20 h.
Episodios
Qui va trair l’últim càtar?
L’any 1320, a Morella, un home feia cistelles mentre amagava un secret que li podia costar la vida: era l’últim perfecte càtar del qual tenim notícia. Un dels darrers testimonis d’una comunitat que havia desafiat el poder de l’Església i que, durant dècades, havia trobat refugi a les nostres terres.Però com havien arribat fins aquí? Qui eren els càtars? Què creien perquè l’Església els declarés he
Què hi feien els templers a Catalunya?
Pregaven, havien fet vot de pobresa… però a la cintura portaven una espasa.Durant gairebé dos segles, els templers van ser molt més que una ordre militar i religiosa. A casa nostra van controlar castells, pobles i territoris estratègics: de Gardeny a Tortosa, de Miravet al Rosselló. Van tenir cura d'un rei quan encara era un nen, van comptar amb un gran mestre nascut al Solsonès i van gestiona
Les guerres carlines: per què no en van tenir prou amb una?
Tres guerres en poc més de quaranta anys, amb el mateix nom i, en el fons, pel mateix motiu. Per què una guerra que es perdia sempre tornava a començar?En aquest episodi t’explico, pràcticament des de zero i sense embolics, què van ser les guerres carlines: com una baralla familiar per una corona va acabar enfrontant dues maneres d’entendre el país, per què tantes comarques catalanes s’hi van bolc
L'aiguat de Sant Lluc: el diluvi que va caure sobre un país ja de genolls
L’octubre de 1940, unes pluges torrencials van desencadenar uns aiguats devastadors a Catalunya. En poques hores, els rius es van desbordar, els ponts van desaparèixer sota l’aigua i nombroses poblacions van quedar greument afectades. Tot plegat va passar pocs dies després de l’afusellament de Lluís Companys, en una Catalunya encara marcada per la Guerra Civil i sotmesa a la repressió franquista.A
Els tres metges que van canviar la medicina catalana
Hospital Germans Trias i Pujol. Hospital Moisès Broggi. Hospital Josep Trueta. Tres noms que probablement heu pronunciat més d'una vegada sense parar-vos a pensar qui hi havia darrere. I la sorpresa és que no parlem de tres biografies separades, sinó d'una mateixa generació de metges catalans, formats els uns pels altres, que en els anys durs de la Guerra Civil i la postguerra van transfor
Vall d'Aran, 1944: l'últim gran intent de derrotar Franco
Octubre de 1944. Mentre París acaba de ser alliberada i Hitler acumula derrota rere derrota, prop de quatre mil exiliats republicans espanyols creuen que ha arribat el moment. Travessen els Pirineus convençuts que, si aconsegueixen ocupar la Vall d'Aran i proclamar-hi un govern provisional, les democràcies aliades no tindran més remei que intervenir i acabar amb Franco.Ho havien apostat absolu
El Carrilet d'Olot: el tren que sortia quan volia i arribava quan podia
Hi va haver un temps en què anar d'Olot a Girona podia costar-te tres dies sencers de viatge. I hi va haver, també, tota una comarca decidida a no acceptar-ho. 28 anys de projectes, promeses i fracassos després, aquell somni es va acabar convertint en un tren petit, lent i entranyable que, durant 58 anys, va ser la gran artèria de la Garrotxa.Un tren que va viure guerres, riuades i un comiat q
La Línia P: la muralla secreta de Franco als Pirineus
Si mai heu passejat pel Maresme o heu fet una excursió pels Pirineus, és molt probable que hagueu passat pel costat d'un búnquer sense ni adonar-vos-en. La majoria de gent els associa automàticament a la Guerra Civil.... però s'equivoquen. Perquè quan la guerra ja feia anys que havia acabat, Franco encara vivia amb una por molt concreta al cos: la d'una invasió que mai va arribar a pro
Quan Ripoll era el cor de la Catalunya medieval
L'any 879, un comte anomenat Guifré el Pilós funda un monestir benedictí en un racó dels Pirineus. No ho sap encara, però acaba de posar la primera pedra d'un dels llocs més importants de tota la història catalana: un centre de saviesa on es copien manuscrits, es guarda una de les biblioteques més riques de l'Europa medieval, i on generacions de comtes escullen ser enterrats per sempre
Catalunya i Espanya: mil anys de malentesos
Hi ha qui diu que tot es va començar a torçar el 1714. D'altres busquen la resposta a l'edat mitjana. I n'hi ha que asseguren que reduir-ho tot a "Catalunya contra Espanya" és simplificar una relació de més de mil anys d'història.En aquest episodi fem un viatge que comença amb els primers comtats fronterers dels Pirineus, i que no s'atura fins al referèndum de l'1
La vinyeta que va provocar una crisi d'Estat
L'any 1905, una simple caricatura publicada al setmanari satíric Cu-Cut! va desencadenar una de les crisis polítiques més importants de la Catalunya de començaments del segle XX.Uns 300 oficials de l'exèrcit van assaltar la redacció de la revista i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar les impremtes i van cremar exemplars al mig del carrer. Però el més sorprenent encara havia d'
El segrest de la Mare de Déu de Núria: l'operació secreta que va desafiar Franco
La matinada del 9 de juliol de 1967, la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu cambril. La Guàrdia Civil va iniciar una investigació a gran escala, però ben aviat es va saber que no es tractava d'un robatori. Un grup de joves catalanistes havia segrestat la imatge per impedir que el règim franquista convertís la seva coronació canònica en un gran acte de propaganda política.Durant més de
El segle que Menorca va canviar cinc vegades de mans
Britànics. Francesos. Britànics una altra vegada. Espanyols. I, per si no n'hi havia prou, els britànics tornen i els espanyols també. Durant gairebé un segle, Menorca va canviar de mans una vegada i una altra i es va convertir en una de les illes més disputades de la Mediterrània. Però què tenia aquella petita illa perquè algunes de les grans potències europees estiguessin disposades a enviar
El complot del Garraf: per què volien matar Alfons XIII?
L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves independentistes vinculats a Estat Català va preparar un pla per assassinar el rei Alfons XIII durant una visita oficial a Barcelona. El que havia de ser un atemptat al centre de la ciutat va acabar convertint-se en una operació improvisada al Garraf, amb una bomba amagada al costat de la via del tren.En aquest episodi reconst
Per què a l'estiu hi ha tantes festes majors?
Quan arriba l'estiu, pràcticament cada cap de setmana hi ha una festa major en algun poble o ciutat de Catalunya. Gegants, castellers, correfocs, cercaviles, concerts, balls, fires... Però us heu preguntat mai per què la gran majoria se celebren entre juliol i setembre? És només perquè fa bon temps o hi ha alguna explicació històrica?En aquest episodi descobrirem que les festes majors tenen un
Jack Sparrow no hauria durat ni dos dies a la Mediterrània del segle XVI
Quan pensem en pirates, és fàcil imaginar-nos un senyor amb un pegat a l'ull, un lloro a l'espatlla, una cama de pal i un cofre ple de monedes d'or. Però els pirates que van navegar per la Mediterrània no tenien res a veure amb aquesta imatge.En aquest episodi descobrim qui eren realment els pirates, els corsaris i els temuts corsaris barbarescos; per què els grans imperis els utilitza
90 anys de la Guerra Civil: com un país va arribar al límit
El juliol de 1936, un cop d'estat contra la República acabaria desencadenant una de les guerres més tràgiques de la història contemporània d'Espanya. Però les guerres no esclaten d'un dia per l'altre.En aquest episodi especial, coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, recorrem el període que va des de la proclamació de la Segona República, l'any 1931,
Quan no anàvem de vacances: anàvem a estiuejar
Abans que l'estiu fos sinònim de platja, apartaments i hotels a primera línia de mar, una part de Catalunya feia les maletes en una altra direcció: cap a Puigcerdà, Camprodon, Sant Hilari, Viladrau, Caldes de Malavella o Castellterçol.Durant setmanes, i fins i tot mesos, els estiuejants s'instal·laven en torres, prenien les aigües, passejaven, feien vida social i transformaven completament
Per què el Barri Gòtic de Barcelona no és tan medieval com sembla?
Milions de persones passegen cada any pel Barri Gòtic convençudes que estan contemplant la Barcelona medieval tal com ha arribat fins als nostres dies. Però la realitat no pot ser més diferent. En aquest episodi descobrim com Barcelona va reinventar una part del seu passat durant els segles XIX i XX, per què es va decidir crear la imatge del Barri Gòtic que coneixem avui i què tenen en comú arquit
Com es vivia als monestirs de Catalunya?
Quan pensem en un monestir, sovint imaginem un lloc de silenci, pregària i recolliment. Però durant segles, els monestirs van ser molt més que això. Van ser centres de coneixement, grans propietaris de terres, espais d'innovació agrícola, llocs d'acollida per a pelegrins i viatgers, i institucions que van influir profundament en la política, l'economia i la cultura del país.En aquest e
Com Mallorca es va convertir en la gran fàbrica de vacances d'Europa
Avui Mallorca és una de les destinacions turístiques més conegudes del planeta. Cada any hi arriben milions de visitants, les seves platges apareixen a revistes d'arreu del món i el turisme s'ha convertit en el motor principal de la seva economia.Però fa poc més d'un segle, Mallorca era una illa completament diferent.En aquest episodi viatgem a la Mallorca de principis del segle XX, un
La revolta que va desafiar el rei de França
De vegades, la història no comença amb una revolta, sinó amb una decisió presa lluny, en despatxos i negociacions que dibuixen fronteres sense tenir en compte la gent que hi viu. I quan aquestes fronteres es fan reals, el conflicte no triga a aparèixer.En aquest episodi viatgem al segle XVII per entendre què va passar després del Tractat dels Pirineus, quan una part de Catalunya va passar a formar
Quan el paradís encara no era un paradís
Abans dels hotels, dels apartaments i dels milions de turistes que la visiten cada any, la Costa Brava era una terra de pescadors, de surers, mariners, viticultors i contrabandistes que lluitaven per guanyar-se la vida en una de les costes més boniques però també més perilloses i difícils de Catalunya.En aquest episodi recorrem la història d'un territori que ni tan sols es deia Costa Brava fin
El monstre que necessitava Barcelona
L'any 1912, la desaparició d'una nena de cinc anys va desencadenar una de les històries més fosques i famoses de la Barcelona del segle XX. Al centre de tot hi havia una dona: Enriqueta Martí, coneguda per la premsa com la Vampira del Raval.Però què hi havia de cert darrere d'aquella llegenda? Va ser realment una assassina en sèrie o la ciutat va construir un monstre per donar resposta
Els silencis de la Maternitat de Barcelona
Darrere dels jardins tranquils i dels pavellons modernistes del Recinte de la Maternitat de Barcelona s’amaga una de les històries més fascinants i dures de la ciutat. En aquest episodi descobrim com va néixer aquesta institució al Raval l’any 1853, quin paper van tenir les dides i com les idees de l’higienisme van transformar completament la manera d’entendre la salut i la infància.Recorrerem la
El Comunisme a Catalunya: quan una idea podia costar-te la vida
El comunisme a Catalunya no va ser només una ideologia ni una paraula carregada de tòpics. Per a milers de persones va representar l’esperança d’una vida més justa, però també va significar guerra, persecució, clandestinitat i por.En aquest episodi explorem per què tanta gent va creure que era possible transformar el món, què es va viure durant la Guerra Civil i què significava continuar defensant
Quan Catalunya dominava la Mediterrània (i feia por fins als Balcans)
Durant l’edat mitjana, Catalunya es va convertir en una de les grans potències marítimes de la Mediterrània. Des del port de Barcelona fins a Sicília, Grècia o l’Alguer, mercaders, reis i almogàvers van construir una xarxa comercial i política que va deixar una empremta profunda en la història d’Europa.Un viatge fascinant per una època en què el català no era només una llengua de poetes i pagesos,
Com va colar Franco la seva dictadura a l’ONU?
Com pot ser que una dictadura sorgida d’una guerra civil, amb repressió, exilis i afusellaments, acabés entrant a l’Organització de les Nacions Unides?En aquest episodi viatgem a la postguerra, a la Guerra Freda i als despatxos de la diplomàcia internacional per entendre per què el règim franquista va deixar de ser un marginat i es va convertir en un aliat útil per als Estats Units.Ho fem també a
Quan Catalunya també era jueva
Durant segles, Catalunya va tenir una de les comunitats jueves més importants d’Europa.Vivien a Barcelona, Girona, Besalú, Tortosa o Perpinyà. Eren metges, comerciants, traductors, filòsofs i cartògrafs. Van contribuir al coneixement científic medieval, van crear obres extraordinàries com l’Atles Català i van formar part activa de la vida cultural del país.Però al final de l’edat mitjana tot va ca
Xafarderies de l’edat mitjana: reis, banyes, odis, iaies amb mala llet i ganes de matar-se en família
L’edat mitjana no era només castells, cavallers i pergamins. També era un festival de banyes, matrimonis de conveniència, fills ressentits, reines odiades, iaies guerreres i germans que acabaven fatal.Per celebrar la segona temporada de 'La història que no sabies', fem un viatge pel costat més sucós de la història medieval dels Països Catalans: el que passa quan mires els reis i les reines
La Segona República: el país que va voler canviar-ho tot
El 14 d’abril de 1931, ara fa 95 anys, els carrers s’omplen de gent. A moltes ciutats apareixen banderes tricolors als ajuntaments, la monarquia s’ensorra gairebé sense violència i el rei Alfons XIII abandona el país aquella mateixa nit. Per a molta gent és un moment d’esperança. La sensació que potser, finalment, tot pot començar de nou.Neix la Segona República.En aquest episodi fem un viatge per
El somni de luxe que va perdre Barcelona
A principis del segle XX, Barcelona volia projectar-se com una ciutat moderna, europea i refinada. A les altures de Collserola hi va néixer un projecte tan ambiciós com efímer: el Gran Casino de la Rabassada.Sales de joc, restaurants elegants, jardins, miradors i fins i tot un parc d’atraccions van convertir aquell indret en el gran espai d’oci de la burgesia barcelonina. Però darrere el luxe tamb
Processons, capirots i mones: la història de la Setmana Santa
Cada any passa exactament el mateix: arriben les processons, sonen tambors pels carrers, apareixen els capirots, les mones de Pasqua omplen els aparadors… i, sense que ningú ho demani, les televisions tornen a emetre les mateixes pel·lícules bíbliques de sempre (us sona Ben-Hur?) La Setmana Santa sembla una tradició eterna, com si hagués existit sempre tal com la coneixem. Però si ens hi fixem bé,
L’home que va evitar la destrucció de Barcelona
L’any 1939, quan les tropes franquistes s’acostaven a la ciutat de Barcelona, alguns sectors del bàndol republicà van plantejar destruir infraestructures estratègiques per evitar que caiguessin en mans de l’enemic. Fàbriques, centrals elèctriques, comunicacions… fins i tot parts de la ciutat.En aquest episodi expliquem la història de Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat i dirigent de
Quan la terra va tremolar a Catalunya: els terratrèmols de 1427 i 1428
Què passaria si un gran terratrèmol sacsegés Catalunya avui? Probablement els mòbils vibrarien amb una alerta d’ES-Alert, els informatius interromprien la programació habitual, hi hauria connexions en directe durant hores i avisos constants de Protecció Civil a totes les pantalles. Les xarxes s’omplirien de vídeos, els serveis d’emergència es mobilitzarien immediatament i el país sencer seguiria e
8M: les veus oblidades
Avui, 8 de març, dediquem un episodi especial a elles: les dones que van viure, resistir i patir la Primera República, la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i els quaranta anys de franquisme. Descobrim la història de figures icòniques com Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken, Dolores Ibárruri, Marina Ginestà i moltes altres que van lluita
Quan mitja Catalunya parlava occità: la gran immigració oblidada
Entre els segles XV i XVII, milers de joves van arribar a Catalunya a peu, travessant ports de muntanya amb tot el que tenien a l’esquena. Venien del sud de França, parlaven occità i fugien de la fam, la guerra i d’un futur que no els pertanyia. En pocs anys van omplir masos buits, tallers sense aprenents i carrers sencers fins al punt que, en alguns llocs, gairebé la meitat de la població era d’o
La Leica contra el fusell: Capa, Taro i els fotògrafs de la Guerra Civil
La Guerra Civil no només es va combatre als fronts, a les trinxeres o als carrers sota les bombes. També es va lluitar darrere d’un visor, en el gest ràpid de prémer un obturador sabent que aquell instant podia explicar-ho tot. Va ser el primer conflicte convertit en relat visual per a tot el món, i darrere d’aquelles imatges hi havia mirades valentes: Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour, Agust
Carnestoltes, disbauxa i quaresma: l’origen del Carnaval
El Carnaval és sinònim de disfresses, gresca i excessos, però d’on ve realment aquesta festa tan popular? En aquest episodi viatgem a les saturnals i bacanals romanes, descobrim quan i com va arribar a la nostra terra, parlem de la figura del rei Carnestoltes, de la Vella Quaresma i de l’enterrament de la sardina. També farem un petit tastet de la rica gastronomia d’aquests dies: la botifarra d’ou
Quan les taules parlaven: L’espiritisme a la Barcelona del segle XIX
Barcelona va ser una de les capitals espiritistes d’Europa? Doncs sí. En aquest episodi descobrim la història fascinant —i força desconeguda— d’un moviment que va cremar llibres a la Ciutadella, va omplir salons de burgesos i va celebrar el primer Congrés Internacional Espiritista l’any 1888. Entre personatges sorprenents com Amalia Domingo Soler, Josep Maria Fernández de Colavida o Miquel Vives,
Els pupitres del silenci
Pupitres de fusta, pregàries abans de començar la classe, retrats de Franco a la paret i el “Cara al sol” ressonant pels passadissos.Així era l’escola que van viure els nostres avis, àvies, pares i mares.En aquest episodi viatgem als anys trenta, a l’esperança educativa de la Segona República, a les colònies infantils que van protegir criatures durant la Guerra Civil, i a la duresa de l’escola fra
La nit que l’aigua ho va arrasar tot
El 25 de setembre de 1962, el Vallès va viure una de les tragèdies més grans de la història recent de Catalunya. En poques hores, les rieres es van desbordar i l’aigua va arrasar barris sencers, deixant centenars —o potser milers— de víctimes. El règim franquista va silenciar la magnitud del desastre, però la memòria dels supervivents encara ressona a Sabadell o Terrassa. En aquest episodi parlem
Quan la saviesa creixia als marges
Abans dels hospitals, abans dels CAP i abans que la medicina entrés a les cases amb bata blanca, la salut es cuidava al voltant del foc, a la cuina, amb herbes, mans expertes i molta resistència. En aquest episodi viatgem a la Catalunya rural per entendre com es guarien els mals quan el metge era lluny, car o simplement inexistent, i per què les dones (àvies, llevadores, remeieres i trementinaires
La repressió franquista: fosses, camps i el silenci que travessa generacions
En aquest episodi ens endinsem en la repressió franquista durant la Guerra Civil i, sobretot, en els anys de postguerra, quan la violència no es va acabar, sinó que es va convertir en sistema. Parlem de fosses comunes, d’afusellaments que es van allargar fins ben entrats els anys cinquanta, de camps de concentració improvisats en llocs quotidians, de presons saturades, de delacions entre veïns i d
De Jaén a l'Hospitalet: la gran migració cap a Barcelona
Abans de ser una gran metròpoli, Barcelona estava envoltada de pobles com Cornellà, l’Hospitalet, Santa Coloma, El Prat o Badalona, amb vida pròpia, camps, fàbriques i carrers plens de quotidianitat. A mitjans del segle XX, tot va canviar: milers de persones van arribar-hi des d’arreu d’Espanya fugint de la pobresa i buscant una oportunitat. Van construir barris, van aixecar ciutats i també van tr
Quan l’any començava al març: la història curiosa del nostre calendari
Alguna vegada t’has preguntat qui va decidir que l’any comencés al gener? O per què els mesos es diuen així si no quadren amb els números? En aquest episodi viatgem per les maneres de mesurar el temps que han passat per Catalunya: des dels íbers fins als romans, des de l’Alta Edat Mitjana fins al calendari gregorià. Amb etimologies, imperis, reformes i una pregunta final: per què, si l’anglès no é
Per què fem cagar un tronc i mengem canelons per Nadal?
Sabies que el tió no sempre cagava regals? O que els canelons són una tradició recent? En aquest episodi ens endinsem en les arrels profundes i sorprenents del Nadal català: del foc del solstici a la missa del gall, dels pastorets al cant de la Sibil·la, del pessebre medieval als regals dels Reis d’Orient. Bon Nadal!
Kristina, la princesa vikinga i els pirates del nord que van arribar fins a Barcelona
Avui ens endinsem en el món dels vikings: guerrers, navegants, saquejadors… i sorprenentment presents a la península Ibèrica. Descobrirem com van arribar a Catalunya, l’atac a Barcelona el 971, i com la sang vikinga va entrar en la noblesa catalana amb Mafalda de Pulla. També seguirem la fascinant història de la princesa Kristina de Noruega, que va travessar Europa per un matrimoni polític i va de
"Per bruixa i metzinera!"
Durant segles, el Pirineu i moltes terres catalanes van viure sota l’ombra de la caça de bruixes. Dones sàvies, herbolàries i curanderes van ser perseguides per saber massa en un món dominat per la por i la ignorància.En aquest capítol descobrim com va actuar la Inquisició a Catalunya, què deien les primeres lleis contra la bruixeria, i recordem la memòria d'aquelles dones que van ser víctimes d’u
Quan Catalunya es va omplir d’esvàstiques
Concerts nazis al Palau de la Música. Bandera amb esvàstica al consolat de Barcelona. Himmler buscant el Sant Greal a Montserrat. I tot això... sota la mirada del règim franquista.En aquest episodi viatgem a la Catalunya dels anys 40 per descobrir com el nazisme hi va deixar empremta: des de la presència diplomàtica a l’adoctrinament juvenil, passant pels fugitius protegits i els silencis d’una so
Hijos de la Noche, els maquis i els emboscats: quan la llibertat resistia a la muntanya
Quan la Guerra Civil va acabar, la resistència no es va extingir. Alguns van prendre el camí de la guerrilla armada: els maquis, que baixaven de nit als pobles per atacar el règim. Altres van viure anys amagats en coves, masos i boscos, convertits en emboscats que fugien de la repressió. Tots ells comparteixen una mateixa història: la de no acceptar el silenci. En aquest episodi, revivim el seu co
El llegat del silenci: el dia que Franco va morir... i el règim no
Un 20 de novembre de 1975, ara fa 50 anys, moria de vell i al llit Francisco Franco, el dictador que va governar Espanya amb mà de ferro durant gairebé quaranta anys. Mig segle després, encara hi ha qui diu que “amb Franco es vivia millor”. Però… és cert? En aquest episodi especial repassem què va significar realment el franquisme: la repressió, la fam, la censura, el paper de l’Església, el desen
Rodalies, AVE i els trens perduts de Catalunya
Avui viatgem pel passat, present i futur del ferrocarril a Catalunya. Descobrim com van arribar els primers trens, l’auge dels carrilets, els efectes de la Guerra Civil i del franquisme, i per què avui Rodalies continua patint retards i centralisme. Reflexionem sobre les connexions que falten, el traspàs del servei i com el tren podria ser clau per la sostenibilitat i la cohesió del país.
Tots Sants: panellets, cementiris i memòria
Avui ens endinsem en una altra tradició molt arrelada a Catalunya: Tots Sants. Descobrirem els orígens de la Castanyada, la figura de la Castanyera, els panellets i el significat dels cementiris, des de Montjuïc fins al petit cementiri de Teresa a Bausen. Parlarem de rituals, llegendes i la manera com recordem els que ja no hi són, i també de la ruta de cementiris a escala europea, que combina his
La por: del Comte Arnau al top 5 de llocs encantats de Catalunya
La por és una emoció tan vella com la humanitat. Els nostres avantpassats ja tremolaven davant depredadors, tempestes i foscor molt abans que existissin els fantasmes de llençol o les carbasses de Halloween. En aquest episodi de La història que no sabies descobrirem com la por ha modelat la nostra vida i el nostre folklore: del Comte Arnau i les bruixes als hospitals abandonats, passant per les pr
Garbo: l’espia català que va enganyar Hitler
Joan Pujol, àlies Garbo, és un dels personatges més fascinants del segle XX. Va ser un espia autodidacte que va enganyar els nazis... Va inventar una xarxa sencera d’agents ficticis, va fer creure a Hitler que el desembarcament de Normandia era una distracció... i va ser condecorat pels dos bàndols. Aquesta és la seva història. Amb guerres, mentides, silencis, matrimonis trencats... i una desapari
Abans de Catalunya: un territori, molts amos
Catalunya no va néixer en un dia… ni en un segle. Abans de ser “Catalunya”, aquest territori va ser un caramel per ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, musulmans i carolingis. En aquest episodi repassem com es va anar teixint —a base de conquestes, mercats i vil·les romanes— el tapís històric que acabaria donant forma al país.
Pa negre, patates que no ho eren i mares amb superpoders: vida i gana a la postguerra
Quan va acabar la Guerra Civil, el que va començar va ser una altra guerra: la del menjar. En aquest episodi entrem dins les cuines de la postguerra, on les cartilles de racionament marcaven què podies menjar (si és que hi era), i l’estraperlo era l’única manera de posar alguna cosa decent al plat.Descobrim com era viure en una llar amb avis, criatures, cunyats i poca cosa més que pa negre i imagi
1348: La Pesta Negra i la Catalunya del col·lapse
L’any 1348, el món conegut va canviar. Sense cap declaració oficial, ni fronteres tancades, ni cap autoritat capaç de contenir-la, la mort va arribar per mar. Des del port de Marsella, i després per Barcelona, la pesta negra va començar la seva marxa lenta i devastadora per Catalunya. Una pandèmia que no va fer distincions de classe, edat ni territori, i que en pocs mesos va convertir la vida quot
Ramon Berenguer: el nom que ho va petar a l'edat mitjana
Per què tants comtes es deien Ramon Berenguer? Qui va ser el primer? I per què l’últim ja no es va dir així? En aquest episodi fem un viatge pel nom més repetit de la història catalana, descobrim què s’hi amagava darrere i repassem noms medievals que han sobreviscut, d’altres que s’han perdut… i d'altres que millor que no tornin!
L'eco d'un tambó contra Napoleó
Un exèrcit francès, una muntanya catalana... i un noi amb un tambor.Què va passar realment al Bruc l’any 1808? És cert que els soldats de Napoleó van fugir espantats per l’eco d’un timbal? O tot plegat és només una llegenda ben explicada?Parlem del Timbaler del Bruc, un dels mites més potents i sonors de Catalunya.
L’últim gran crit de la República
La Batalla de l’Ebre no va ser només una operació militar: va ser un acte desesperat d’esperança, una ofensiva simbòlica que volia demostrar que la República encara era viva.Però va acabar sent una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil espanyola.Hi van combatre més de 200.000 soldats. Molts gairebé eren nens i molts altres no van tornar. I molts encara avui no tenen nom, ni tomba, ni recon
Eivissa i Formentera: dues illes i mil vides
Les illes d’Eivissa i Formentera tenen la paraula platja i festa lligades, però aquestes illes amaguen una història molt més rica i antiga. En aquest episodi, descobrim la història d’Eivissa i Formentera, des dels seus pobladors antics fins a l’arribada dels pirates, passant per la seva identitat cultural, la seva naturalesa i com el turisme ha deixat una empremta que va molt més enllà de la festa
Els fars: guaites de llum i història
Descobrim la història dels fars dels Països Catalans, uns guardians de la costa que han il·luminat navegants, vist naufragis, inspirat llegendes i, fins i tot, ajudat contrabandistes. De la Costa Brava a Menorca, passant per Mallorca i València, un viatge per aquests fanals de pedra i llum que encara avui són molt més que boniques postals.
Mallorca, més enllà de la postal: viatge per la seva història
Quan passes pels carrers de Palma o recórrer la Serra de Tramuntana, sovint oblides que aquesta illa ha estat un punt clau del Mediterrani durant mil·lennis. En aquest episodi de La història que no sabies, descobrim com Mallorca ha vist cultures com els talaiòtics, romans, musulmans i catalans deixar la seva empremta, i com avui lluita per mantenir la seva llengua i tradicions davant el turisme ma
"Estiuejar? Només si ho recepta el metge!"
Avui, anar a la platja és sinònim de relax, gelat i tovallola. Però fa 150 anys, banyar-se al mar era una pràctica mèdica, gairebé escandalosa! En aquest episodi descobrim com van començar els banys terapèutics, les casetes de bany amb rodes, els primers estiuejants amb banyador llarg i la transformació de la costa catalana en destí turístic.Del tren a Mataró al modernisme de Sitges, passant per b
Menorca: memòries d’una illa mil·lenària
Menorca és molt més que platges: és una illa amb una història mil·lenària que encara avui deixa empremta en la seva gent, cultura i paisatge. Avui recorrem des dels talaiots fins als segles de domini anglès, passant per les tradicions que encara es mantenen vives i descobrim com el turisme ha canviat l’illa, però també com la seva essència continua resistint.
Els camins de ronda, torres i pirates: quan la costa era una frontera
Quan camines pel camí de ronda entre Calella de Palafrugell i Llafranc, amb el mòbil a la mà i ulls posats a la posta de sol, probablement no sospites que aquest sender tan pintoresc va néixer per fugir dels pirates. En aquest episodi descobrim com la Costa Brava (i el litoral, en general) va ser una frontera en guerra durant segles: atacs berbers, desembarcaments temibles com el de Barba-rossa a
Els indians: la fortuna, les cases i les ombres de l’Amèrica catalana
Al segle XIX, milers de catalans van creuar l’Atlàntic per fer fortuna. Alguns ho van aconseguir… i van tornar decidits a demostrar-ho. Cases exòtiques, carrers nous, escoles, i també ombres que no es poden ignorar. Avui descobrim com la febre americana va deixar empremta a Catalunya —amb elegància, amb ambició i amb més d’un secret al bagul.
Les Illes Balears: el poder dels seus noms
Les Illes Balears amaguen en els seus noms un passat ric i fascinant. En aquest episodi explorem les arrels i els significats dels noms de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, descobrint les influències culturals i històriques que han deixat petjada en aquestes terres mediterrànies. Un viatge per paraules que expliquen la història i la identitat de les illes.
Quan vam perdre mitja Catalunya: el Tractat dels Pirineus
L’any 1659, sense guerra ni consulta, Catalunya va perdre un terç del seu territori històric. El Tractat dels Pirineus va posar pau entre Espanya i França… i va partir Catalunya pel mig. El Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Cerdanya van quedar a l’altra banda d’una frontera que abans no existia. En aquest episodi descobrim com es va traçar aquesta línia, què va suposar per a la ge
La tragèdia de l'illa de Cabrera
El 1809, gairebé 9.000 soldats francesos van ser abandonats a Cabrera, al costat de Mallorca, convertint l’illa en un dels primers camps de concentració de la història. Sense menjar ni refugi, només 3.600 van sobreviure. Un episodi desconegut i incòmode que ens recorda que, de vegades, també hem estat al costat equivocat de la història.
Falles del Pirineu i la nit de Sant Joan: foc, llegendes i dones d’aigua
Cada juny, el foc baixa de la muntanya i la màgia torna als pobles. En aquest episodi de La història que no sabies, descobrim l’origen ancestral de les falles del Pirineu, explorem els rituals pagans amagats darrere la nit de Sant Joan i ens endinsem en el misteri de les dones d’aigua. Un viatge entre flames, herbes sagrades i llegendes que encara avui cremen amb força.Prepara’t per una de les nit
D’on venim? Els cognoms i la memòria oculta dels nostres noms
Avui ens endinsem en l’origen dels cognoms: d’on venen, què volen dir i per què són molt més que un simple tràmit administratiu? Descobreix com un “Ferrer”, un “Puig” o un “Martínez” amaguen segles d’història familiar, oficis oblidats i geografies ancestrals.Un viatge pel temps a través de dues paraules que dius cada dia… sense saber-ne l’autèntic pes.
Olot: el refugi secret de l’art català
Durant la Guerra Civil, mentre el patrimoni cultural català s’esmicolava, un grup d’herois anònims va protagonitzar una de les operacions de salvament artístic més importants d’Europa. Funcionaris, voluntaris, mossos, bombers i veïns van aconseguir protegir centenars d’obres d'art del romànic, el gòtic i d’altres períodes amagant-les a l'església de Sant Esteve d’Olot.Aquest és el relat d’una resi
Sixena: El Romànic a Judici
El conjunt de pintures murals de Sixena és una de les grans joies del romànic europeu. Però darrere de la seva bellesa hi ha una història de foc, exili, judicis i decisions difícils: s’han de tornar al monestir d’origen o protegir-les on són ara? En aquest episodi, descobrim l’origen d’aquestes obres, la seva epopeia durant la Guerra Civil i el conflicte que encara avui enfronta Catalunya i l’Arag
D’on coi ve aquest nom?
Avui ens endinsem en l’origen i els secrets dels noms dels llocs més emblemàtics de Catalunya. Des dels Pirineus i la seva etimologia sorprenent, passant per pobles amb noms tan curiosos com La Jonquera o Sant Fruitós, fins a muntanyes amb noms que semblen extrets d’una novel·la èpica i rius que amaguen històries mil·lenàries.
Els Cardona, Cabrera i Montcada: manual bàsic per dominar Catalunya
Avui viatgem a la Catalunya feudal per descobrir com la fragmentació de l’Imperi Carolingi va donar lloc als poderosos comtats catalans i a les grans nissagues que van marcar el nostre passat.T'expliquem la fascinant història dels Cardona i la seva muntanya de sal, els Cabrera i el seu inexpugnable castell de Montsoriu, i els Montcada, mestres de la diplomàcia i la conquesta.Un recorregut entre ba
Serrallonga: De la llegenda del bandoler a la resiliència de Margarida
Qui era realment Serrallonga? Un lladre sense escrúpols o un rebel contra un sistema injust? En aquest episodi de La història que no sabies, ens endinsem al segle XVII per descobrir la vida de Joan Sala i Ferrer, el bandoler més llegendari de Catalunya. També coneixerem la història de Margarida, la seva dona, que va haver de conviure amb la por, el silenci i el pes d’una llegenda que, potser, mai
Joana I de Castella: El poder d'una dona que no van voler veure
Filla dels Reis Catòlics, hereva d’un imperi, reina de Castella i d’Aragó… i tancada durant 50 anys. Avui parlem de Joana I de Castella, una de les figures més injustament tractades de la història. Estava realment boja? O era massa incòmode per deixar-la manar?* Aquest episodi inclou un fragment de Juana la Loca (2001) usat amb finalitat de comentari i anàlisi cultural, segons el dret de citació r
